Xavier Marcé

El passat mes de novembre es van celebrar les jornades de desenvolupament econòmic de Nou Barris, aquest any amb l’afegit notable de convocar una setmana abans, a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, una bona representació de les principals associacions econòmiques del país per parlar, des del districte, de la conjuntura que ens afecta i del procés de recuperació i transformació econòmica que estem vivint en aquests moments d’aparent postpandèmia.

Que dialoguin els principals actors econòmics del país i sobretot del districte, juntament amb analistes i responsables públics de la dinamització socioeconòmica, és essencial. Nou Barris és un districte amb enormes potencialitats, però també pateix conflictes estructurals a nivell educatiu i laboral. La seva ubicació geogràfica dins del mapa urbà barceloní i la manca d’un desplegament real de l’àrea metropolitana l’aboquen a una falsa situació perifèrica que li impedeix desenvolupar amb normalitat les característiques econòmiques i comercials pròpies d’un centre urbà. En aquest sentit, la progressiva transformació (i sovint desaparició) dels sectors logístics, de les indústries auxiliars i del comerç de proximitat han afectat alguns barris del districte per sobre de la mitjana de la ciutat. Tot plegat ha suposat el tancament de locals i ha abaratit (respecte als indicadors de referència) el preu de l’habitatge, la qual cosa ha facilitat una ràpida transformació demogràfica. Es tracta d’un districte multiètnic, amb diferencials educatius remarcables i amb una estructura laboral certament fràgil.

Per això ens calen polítiques econòmiques molt transversals, que abordin de manera contundent la formació digital, la integració comunitària i l’emprenedoria creativa. Polítiques que necessiten la màxima intervenció pública i, alhora, la més intensa participació ciutadana. En plena pandèmia, hem vist com el comerç del barri ha donat mostres d’una resiliència espectacular i han sorgit desenes de propostes vinculades al potencial de l’economia social. Tot plegat és un indicador d’activisme i empenta, però cal trencar els murs que separen Nou Barris del conjunt de la ciutat. Aquesta afirmació pot semblar agosarada dins un nucli urbà tan reduït com el de Barcelona, però dissortadament és un problema real. A Nou Barris li cal incrementar la seva massa crítica per tal de desplegar el seu potencial econòmic i comercial, i aquesta massa està al costat, a tocar de metro i autobús, i es diu Barcelona. Aquest és el repte: convertir Nou Barris en un districte econòmic de Barcelona, avui, i de la Gran Barcelona, demà.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram