Barcelona té en el turisme un dels actius més importants, no només del seu passat recent, sinó del seu futur immediat. Això és així gràcies a un model cultural sostingut els darrers trenta anys que ha posicionat Barcelona com a capital del mediterrani, i de molts altres conceptes que han ajudat a fer de la nostra ciutat el que és avui: disseny, innovació, cultura, solidaritat, comerç, esport, natura, platja, Gaudí… Tot plegat ofereix una determinada perspectiva de la nostra realitat, basada en la qualitat de vida i la cohesió social. Conceptes que interfereixen directament en l’activitat econòmica, cultural, social i comercial.

Pràcticament tots nosaltres viatgem. Tots fem turisme. Avui ja no és una opció dels rics, sinó que s’ha democratitzat amb una política de transports ràpids i econòmics, amb ofertes i amb la multiplicitat d’opcions per recórrer altres països. Les noves tecnologies ens han obert els ulls a un món molt més proper i han afavorit la interculturalitat i les ganes de conèixer altres països, cultures i entorns naturals.

De forma paral·lela, i en els darrers anys de crisi econòmica, el turisme ha estat un dels motors de l’economia catalana, mentre la resta de sectors patia recessió. El turisme no només s’ha mantingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposa la injecció de 20 milions d’euros diaris a la nostra societat.

Durant les darreres legislatures ha anat imposant-se la idea de descentralitzar pel territori les activitats turístiques, en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciutat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia i de la Sagrada Família no deixaran d’ésser visitats. Tanmateix, el fet de donar a conèixer nous espais, menys centrals, associats a nous conceptes de ciutat, permetrà no concentrar els visitants, tots els dies que són a la ciutat, als mateixos espais. Esponjar el turisme cap als barris que tenen possibilitats d’oferir un nou concepte de ciutat i vendre’l als operadors turístics. Esponjar els barris, amb unes bases sostenibles, reduint l’impacte negatiu i augmentant el positiu. I això ho aconseguirem implicant els actors veïnals, la comunitat local i les empreses de serveis distribuïdes arreu del territori, per tal de fer-los sentir-se actors d’aquest projecte compartit.

Un altre dels elements necessaris per aconseguir aquesta implicació ha de ser revertir en aquests barris els efectes positius del turisme, tant culturals com econòmics. Per això són necessàries polítiques preventives. El turisme ha de conèixer l’abast de la ciutat, els seus costums, els seus barris treballadors, els seus mercats locals, la seva diversitat, respectant la vida dels seus ciutadans. Això es fa, tan sols, informant del que és Barcelona i els seus barris. Un turista ben informat sempre serà un turista respectuós i un turista que generarà un impacte positiu vers els ciutadans. El sector gastronòmic ja és un aliat poderós en aquest sentit, i ho ha de seguir sent, fomentant la restauració propera, de qualitat, local, de mercat.

D’altra banda, cal una política en el cas mediambiental que també preservi la sostenibilitat d’aquests barris. Fomentar el transport públic per al turisme, vigilar l’impacte de les deixalles, informar el turisme dels horaris, fomentar l’ús de la bicicleta, del descans del veïnat, etc. Tot plegat han de ser elements que es difonguin des del consistori i des dels actors del sector turístic per aconseguir que la real distribució del turisme a la ciutat no sigui només el canvi d’ubicació d’un problema.

Al mateix temps, no crec en la sobreregulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, tenir un registre del que existeix, apostar per un segell de qualitat propi, reconèixer la singularitat i entendre que no hi ha només un tipus de turisme, sinó que en una ciutat com la nostra, amb una vintena de milions de turistes l’any, que és tres cops la població de Catalunya, hi ha una diversitat molt important respecte als que ens visiten. Calen unes polítiques fermes, però mai contra al turisme, sinó a favor de la implicació dels ciutadans i dels propis turistes en la relació que s’estableix entre uns i altres durant la seva visita.

És per aquest motiu que hem d’aconseguir que el turista se senti un ciutadà més de la ciutat, un ciutadà temporal, que faci seva la ciutat, que la senti com a pròpia. Fins i tot podríem elaborar aquest discurs al voltant d’un carnet del bon turista, o d’un segell de qualitat propi, al qual se sumin els operadors turístics, i que inclogui no només uns serveis de qualitat, i un recorregut turístic adient a les expectatives del visitant, sinó una declaració de turista responsable.

En aquest sentit, Creu Coberta ha cregut sempre en aquest turisme responsable i per això he intentat aplicar aquestes polítiques positives durant la meva gestió. Amb la creació del Meeting Point, al voltant dels conceptes de responsabilitat, cultura, ecologia, comerç, civisme… i amb la primera oficina de turisme gestionada per una associació privada, hem volgut posar les bases del que creiem que és exportable arreu de la ciutat.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram