“Madrid és Espanya dins d’Espanya. Què és Madrid sinó Espanya? Madrid no és de ningú, és de tots. Aquesta Comunitat no pot ser tractada com les altres”. Aquestes asseveracions egocèntriques, vorejant l’esperpent, de la senyora Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, no és que siguin fruit d’un delirium tremens, són una evidència de com el Madrid oficial entén com s’ha de tractar la resta de províncies i/o comunitats de la perifèria.
Aquesta concepció del poder queda reflectida en les carreteres i trens radials des del quilòmetre 0 de la plaça Puerta del Sol. Ho porten en el seu ADN, tota la classe política i el funcionariat, que són la columna vertebral d’aquest concepte de país. Les CCAA són un mer formulisme per aparentar que s’ha descentralitzat, com si en un arravatament de generositat es repartís el “cafè per a tots” a comunitats que ni volien ser Comunitats Autònomes, inventant a correcuita les seves banderes.
No siguem ingenus, ha quedat demostrat que si els convé s’aplica l’article 155 o altres formes jurídiques perverses i venjatives per poder anar “liquidant” presidents de la Generalitat i terroritzant uns ciutadans que volien votar apallissant-los o portant davant dels jutges a 2.850 persones a les quals se les imputa qualsevol mena de delicte per ser contraris a l’actual estatus polític o ser independentistes.
Pregunta innocent: si el tracte a Madrid quan van mal dades s’ha d’estendre per tot Espanya, quan es podrà fer el mateix a l’hora de repartir, a les províncies de la perifèria, abundants pressupostos per a moltes altres coses? Madrid sempre guanya!
