El problema de Catalunya i dels catalans no és la pregunta de la consulta, com alguns pretenen insinuar a les xarxes socials. El problema de debò de casa nostra és la manca de cultura política dels catalans. En aquest sentit, quan parlo de política no vull vincular-la al partidisme, ni als interessos partidistes; vull referir-me a la política com a eina (convenció) que tenen els éssers humans civilitzats per regular, democràticament, la societat.

La política, en els països normals, és la clau de volta que permet viure en una societat, mínimament, cívica i justa; és l’instrument per lluitar eficaçment contra la xacra de la corrupció, la qual cosa és la conseqüència dels interessos econòmics descontrolats, d’una minoria molt minoritària. De fet, la política és la que ha de fer possible una justícia social eficaç i independent, que escapci de debò el càncer de la corrupció i de les desigualtats.

Malauradament, a Catalunya, durant molt temps gairebé tothom s’ha dedicat a fer negocis i ha deixat de banda la política; ara en paguem les conseqüències. Ara, si el procés no es consolida (espero equivocar-me) ens podríem quedar sense res de res. Sense política i sense negocis, és a dir, sense llengua, sense identitat i amb moltíssima corrupció i misèria moral.