Fa temps, quan en alguns països es volia definir l’absència de democràcia, es deia que imperava “La pau dels cementiris”, perquè segons quins règims no tenien cap mirament a empresonar, torturar i afusellar els dissidents que els feien nosa. De moment estan a la presó en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez i s’albira que amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, sense contemplacions, aniran a la presó més ciutadans i polítics, tal com ja han anat avançant els mitjans de la “caverna” que acostumen a encertar-la (sembla que hi ha uns bons lligams entre els serveis del CNI i els mitjans informatius, adjunts al poder). Mariano Rajoy, en la presentació en públic de l’aplicació de l’article 155, ho va justificar en nom de la “normalització i pacificació” de la societat catalana. Tornar a la normalitat… quina? Serà normal la intervenció per l’executiu espanyol del legislatiu català?
Amb aquesta decisió, el govern espanyol ha perdut el nord. Ens retrotrau als temps franquistes i la pregunta que es poden fer és la següent: ¿Es creuen que la societat catalana es quedarà a casa mentre van posant comissaris polítics en els llocs preferents de responsabilitat de mitjans de comunicació, escoles, forces de seguretat, bombers, sindicats, empreses, aeroports, ports, infraestructures, ajuntaments, diputacions, Parlament i Generalitat? Amb la resistència civil passiva, la desobediència pacífica, no ens deixarem esclafar. Defensarem els nostres drets i la nostra dignitat. Continuen tractant-nos com una colònia i no ens aturarem fins a aconseguir la independència.
Vencerem!
