Sembla una broma de mal gust, però si un escolta a certs polítics, comentaristes, organit-zacions de víctimes, mitjans de comunicació… es podria pensar que hi hagi hagut un atemptat o alguna cosa pitjor. I per mi és evident que no desconfien de la treva d’ETA perquè podria ser una trampa, sinó per tot el contrari, desconfien perquè podria ser cert! ETA ha hagut d’evolucionar des de les seves posicions maximalistes inicials per acostar-se a un possible final de la violència. I més que li caldrà evolucionar encara, segur. Però l’Estat espanyol també haurà de moure’s d’una posició estàtica, hereva del franquisme, que crea problemes amb el terrorisme a Euskadi. I incomoditat a Catalunya. I mentre sembla que ETA sí està disposada -pels motius que siguin- a deixar la violència; en canvi, Espanya sembla que prefereix una situació d’statu quo que, malgrat ser dolorosa, li estalvia haver d’obrir debats polítics que vol ignorar a tota costa. És trist, però crec que més val mirar de front el problema i no marejar la perdiu.

Jordi Oriola. Barcelona