Es diu que la música amanseix les feres, serà o no serà veritat, el que sí que produeix són diferents canvis emocionals en les persones. Una música sincopada com dels tambors dels ritmes afrocubans anima el personal, el tam-tam africà és música o senyals sonors de comunicació entre poblats? Cançó recitada com la francesa, melòdica italiana, dels crooners americans i boleros, a crits com les cantants de soul americanes. Com es podria definir el raper? No és música melòdica, sinó més aviat ritme sincopat.

Segur que molts de vosaltres posaríeu noms a aquestes tres formes de cantar les cançons. Música enaltidora per a alguns, com la Santa Espina i els Segadors, o per posar la pell de gallina, com el Cant dels Ocells. Música que ens porta records d’infantesa, de joventut, quan organitzàvem les festes particulars. Música de marxes militars d’alguns que van fer el servei militar. És clar que sempre hi haurà la polèmica entre els favorables a la música clàssica i la lleugera o de la música folklòrica, que és d’una riquesa excepcional. Passats uns anys, una música pot passar de lleugera a clàssica, no? El jazz dels anys vint no és ja ara un clàssic? També és cert que la mateixa música no convida a tothom a la seva acceptació emocional, a algú no li agradarà i l’altre s’emocionarà fins a plorar.

La música ens agermana i ens acompanya moltes hores del dia, a la ràdio, la televisió, pel mòbil i altres, el cine, ascensors, sales d’espera, espectacles… acostumen a embolcallar-nos amb notes musicals.

La música, sigui quina sigui, és el llenguatge que s’entén a tots els racons del món.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram