Jo em pensava que era cosa d’adolescents o dels no tan adolescents que tenien por a

quedar en ridícul i resulta que no, que el tema va més enllà. Qui la te més gran?

L’extensió del territori, l’economia, la població…? Resulta que del que es parla és de si Catalunya per la seva grandària és o no possible com a estat. El senyor Mariano Rajoy i els del P.S.C estan d’acord -una vegada més i crec que ja són masses- en les argumentacions i com sempre fan trampa perquè defensen grandàries d’estats establerts ara i en aquest moment, però no diuen que seria millor un “estat europeu” que deixés de ser la suma d’estats i així fer front als estats Rússia, U.S.A, Xina, India, Austràlia, Brasil que són els grans de veritat. Petits o grans respecte a quins? Una vegada més s’obliden de parlar d’estats “petits” que tenen un nivell de vida – i no diguem de qualitat democràtica- molt més alt que el d’Espanya; una vegada més s’obliden de dir que Catalunya fora d’Espanya estaria molt millor, sigui quina sigui la seva mida.

En Lluís Llach ja ens ho cantava: “El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí…Tan se val, és així com m’agrada a mi”.

Per Jordi Lleal i Giralt / Verdum