Ara tot són lamentacions i petar de dents. No pot ser, això és la ruïna, hi ha una crisi galopant ! D’acord, però quan la gran majoria tirava de veta, gastant sense mirar prim i pensant que els altíssims ingressos els tindrien per sempre amb la compra de pisos, segones residències, viatges a paradisos tropicals- a vegades paradisos fiscals-, abrics de pells, joies i despeses supèrflues, ningú deia res, ningú preveia de que allò no duraria per sempre. Això és Xauxa! Tot raja, tot va a l’engròs i qui dies passa anys empeny i avui pau i demà…peti per on peti. Potser sí que algú va avisar de la catàstrofe que veia a venir, però amb el soroll i el vertigen del moment gloriós ningú el va sentir i si el sentien no li varen fer el més mínim cas.
Per variar, la culpa la tenen els altres sense fer la més mínima autocrítica. Hi poden haver responsables del desgavell i la disbauxa,segur, però la gran majoria es varen apuntar a la festa sense pensar-s’ho gens ni mica.
Unes formiguetes previsores treballaven amb gran afany, recollien i guardaven les llavors per a quan vinguessin maldades i les cigales se’n reien, cantaven i tocaven lamandolina. Així els ha anat !
