La ferum del Fòrum

Aquella manera de fer, que tothom sabia i tothom feia veure que era d’allò més normal, torna a treure el cap pels diaris. Ai las! Quina sorpresa… es veu que allò del Fòrum de les Cultures es va convertir en una repartidora de peles, favors i descomptes fiscals per a major lloança del modus operandi del model espanyol, que és el que coneixem aquí, perquè no hi ha altre.

A veure si ens entenem. La democràcia és fer que la gent, com menys millor i quant més desinformada també, et votin un cop cada quatre anys. Si tens la sort de guanyar per majoria absoluta governes el tros com si fos una dictablanda, fent el que et surt de la pebrotera, fotent la rossa de vicepresidenta d’alguna cosa, a l’oncle conco de delegat de no sé què i a l’empresa dels amics del nano a viure dels pressupostos públics. Això és sabut, perquè les coses funcionen així “a tot arreu”, és a dir a llocs que són lluminàries de les virtuts morals cristianes i occidentals com la llotja del Bernabeu, Ferraz o Gènova. Quins grans referents!

De tant en tant cal muntar un pollastre, un de ben gros. Amb l’aval de la molta pastarrufa dels ciutadans, als qui se’ls pren un 30% –per exemple– dels calerons que generen pencant honradament, te’n vas als amics banquers i els hi dius que t’avencin uns quants milions, que ja els tornarà qui vingui al darrere teu amb els corresponents interessos. Tot això al castís crit de“¡Paga el de atrás!”. El problema és que “el de atrás”, ets tu… amic lector.

Un cop tens la brillant idea, seguidament te’n vas a veure els paios que et paguen el sou mitjançant donacions al partit, i els dius que vols muntar-ne una de ben grossa. Que no saps ben bé el què és, però que hi haurà una inversió pública amb pólvora de rei i que ja poden començar a presentar-se a les licitacions d’obres. Les constructores dels Barsini, els Tataglia i en Hyman Roth et fan uns números a la baixa del que et costarà el projecte, i després t’acaben cobrant un 50% més del pactat. D’aquesta manera, les constructores estrangeres honestes no poden competir en preu i no treuen el cap per aquestes contrades, que aquí tot el peix està venut. Ostres tu! Que la gent –en definitiva, els qui paguem la fireta– no tenen clar de què carai servirà el pollastre que t’has tret del barret. Cap problema!

Us sona? No? Així han anat les coses en aquest país al llarg de més de trenta anys! Els protagonistes d’aquesta infàmia han estat els nostres alcaldes, diputats, o presidents d’institucions. Ui sí! Perdó! Que se m’ofenen! Que la majoria de polítics de tot l’arc parlamentari son honestos i els mou l’afany de servir al país i a la ciutadania. De fet els polítics nostrats són coneguts per dues coses: primerament pel seu altruisme i en segon lloc pel seu silenci còmplice davant del robatori organitzat al qual ens sotmeten els seus líders i la seva colla d’amistats endollades a la mamella de tots: els diners públics.

I tota aquesta patuleia no se n’ha anat a casa! Carden un forat a la caixa de colló de mico… i pretenen liderar la sortida de la crisi… i el bastiment de la República Catalana, o de l’Espanya federal, o del Confederalisme Asimètric Crític de nou Encuny! Però que ens hem tornat bojos els ciutadans d’infanteria?

Per fi, i ha hagut de ser la Sindicatura de Comptes –o era de Contes?– qui obri el pot de les essències putrefactes del Fòrum de les Cultures. Aquell invent en el qual ens vam deixar la pasta que teníem i la que no teníem i la que ni tindrem –almenys servidor– per alimentar l’estupor del món mundial per una banda, i als vampirs del sistema per l’altra. Centenars de milions d’euros abocats al fons del riu Besòs sota el lideratge d’una classe política inconscient, megalòmana i corrupta. Mireu si la varen fer grossa que deu anys més tard –deu punyeters anys més tard!– encara hem d’esmorzar amb el diari emetent la pudor, l’olor de merda, que ens arriba de la ferum del Fòrum.

per Carles Savalls