En el 99,9% dels casos, quan algú parla d’eixamplar la base independentista per assegurar la victòria del sí en un referèndum, autoritzat o no per Madrid, pensa en l’òrbita de Podemos i les seves derivades. Diposita esperances en aquesta esquerra sobiranista que aposta per una transició a l’Espanya plurinacional. I és veritat que hi ha molt camp per córrer, perquè com a mínim a curt termini no tenim indicis que el poder majoritari espanyol vulgui desfer-se de les estructures del règim del 78. Al contrari, va camí de reforçar-ne les costures. És obvi que el ‘sí’ creixerà per l’esquerra.
I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Qui ho defensa és, sinó el que més, un dels diputats amb més pedigrí d’esquerres de Junts pel Sí, Lluís Llach: “A la dreta hi ha quedat gent despenjada que es pot recuperar”, deia en una entrevista al programa .Cat de TV3. Quantes vegades han sentit a dir a un diputat de JxSí que cal bastir ponts en aquesta direcció d’una forma tan desacomplexada? El president de la comissió d’estudi del Procés Constituent apunta als 100.000 votants d’Unió que en algun moment hauran de dir sí o no, però també als empresaris de patronals de tradició catalanista que no han fet el pas obertament, com CECOT o Pimec, a alguns socis de Foment del Treball i del Cercle d’Economia i, per què no, alguns banquers. En Lluís Llach, un “ciutadà d’esquerres” que socialment encaixa al mil·límetre amb la CUP, defensa la inclusió de la dreta en el full de ruta i discrepa obertament de la tesi d’una part d’aquesta formació, que creu que el projecte independentista és patrimoni exclusiu de les esquerres. En Llach té tota la raó del món volent sumar la dreta catalanista al procés.
Una defensa valenta. En Lluís Llach ha fugit de superioritats morals que en ocasions s’han atorgat les esquerres respecte a la dreta catalanista, totalment demonitzada. El diputat de Junts pel Sí, que ve del carrer i que no té intenció de viure d’un sou públic, vol sumar sense excloure. Justament, aquest és l’objectiu de la comissió parlamentària que presideix, que de fet és la translació política de l’ADN de les entitats de la societat civil en el procés.
La nova CDC pot encarregar-se de la seducció d’aquesta dreta catalanista. Connecta amb les masses, arriba a l’últim racó de cada poble i també a les elits del país. Però el nou partit -suposant que deixi enrere la vella política- haurà de parar compte perquè aquesta seducció no l’acabi fent traïdor.
Publicat a El Món
