El PSC i el PSOE han pactat, a Granada, una nova reforma de la Constitució, i dic nova perquè l’any 2011 ja en van pactar una amb el PP on, per cert, ni rastre de federalisme.
Dir-li reforma potser és molt agosarat, ja que l’única diferència amb la de 1978 és el principi d’ordinalitat, un principi que millora, sobre el paper, el finançament per a Catalunya. Per cert, l’article 206.5 de l’Estatut de Catalunya ja l’anunciava, tot i que el TC, en sentència 31/2010, el diluïa en tota la seva extensió.
El principal error dels socialistes continua sent que pensen que la independència passa per una millora de finançament: res més lluny de la realitat, el pacte fiscal com a tal està més que oblidat.
Com deia Ovidi Montllor, “ja no ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer”. I és que després dels atacs a la nostra llengua, a les nostres institucions, als nostres símbols, a la història del nostre país, al nostre marc competencial, la constant residualització i ridiculització, ja no ens conformem amb rebre simplement els diners que ens toca per haver estat produïts a Catalunya. El que volem és un Estat independent dins la Unió Europea.
L’acord tancat entre les direccions de PSOE i PSC l’anomenaria “ni-ni”, m’explico.
Aquest pacte no reconeix ni les nacions històriques ni el Dret a decidir. Equipara la naturalitat de Catalunya a l’artificialitat de les que varen aconseguir l’autonomia per la via lenta o, el que és el mateix, per l’article 143 de la Constitució.
A banda de la ridiculització de Catalunya, el projecte federal que els socialistes catalans han pactat amb els socialistes espanyols tampoc inclou el Dret a decidir. Un Dret essencial per a tots aquells que creuen en la llibertat i en poder expressar-se més d’ una vegada cada 4 anys i que, per cert, portaven en el seu darrer programa electoral. I el finançament… qui es creu, a dia d’avui, uns pactes signats on una de les parts és Espanya? Ens creurem a qui ha enganyat, estafat, manipulat i incomplert reiteradament? Ens creurem a qui, cap a Catalunya, té un amor de caixer automàtic? Algú es creurà un federalisme que neix com a antídot a l’independentisme, que a hores d’ara ja és imparable?
