El 25 de juliol de 2019 es va signar l’acord de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) entre quatre partits: el PSC, els comuns, ERC i Junts per Catalunya. Després de més de dos anys d’aquest acord, i fent un repàs al mateix, un dels punts en el qual feien més incís era el de la “justícia social”, un terme sempre molt utilitzat però que molt poques vegades es porta a la pràctica.
En el preàmbul del document de l’acord es deia el següent: “El territori metropolità no està al marge de les vulnerabilitats socials i econòmiques que afecten moltes de les persones que hi resideixen ni dels problemes ambientals. Això ens porta a reiterar el nostre compromís per garantir un desenvolupament inclusiu, sostenible socialment i ambientalment, que impulsi la innovació cultural i tecnològica i que afronti els reptes de l’emergència climàtica i del futur del territori mateix i de la seva ciutadania des de l’impuls estratègic cap a la transició ecològica i energètica i la participació social activa. En definitiva, una ciutat metropolitana per a tothom, més assequible, més justa socialment, més habitable i saludable”.
En un altre apartat del preàmbul es deia: “Així, per fer front a aquestes voluntats i intencions, és essencial mantenir per als pròxims anys un bon funcionament organitzatiu i econòmic de la institució i alhora renovar les iniciatives encaminades a l’impuls de projectes de transició ecològica, energètica i ambiental, l’equilibri territorial, la mobilitat sostenible, el metabolisme urbà i ecològic ambiental i a dinamitzar l’economia i la inclusió social com a eixos transversals de totes les polítiques a realitzar”.
També es feia un altre incís: “Un govern que es reafirma en el compromís de continuar impulsant la transparència institucional, la participació, la informació i la rendició de comptes a la ciutadania”. Finalment, l’article 6 de l’acord de govern deia: “La fiscalitat metropolitana ha de ser més justa i ecològica per aconseguir una societat més sostenible ambientalment i que resolgui millor les necessitats socials i la diversitat”.
Un any més hem de reivindicar i denunciar la injustícia social que suposa el Tribut Metropolità
Queda clar, un cop repassat, i amb la distància del temps i dels esdeveniments, que els quatre partits signants de l’acord de govern no han complert els seus compromisos. Un any més, com sempre, a finals d’any ens trobem davant de l’aprovació de les ordenances fiscals de l’AMB i dels seus impostos i taxes. I un any més, malauradament, ens trobem davant de la necessitat de reivindicar i denunciar la injustícia social que suposa el Tribut Metropolità.
Aquest tribut compleix tots els criteris per afirmar el fracàs del govern metropolità i dels quatre partits que el conformen. Des del seu inici, en el mandat anterior, ha tingut una manca de transparència institucional, de participació, d’informació i de rendició de comptes davant de la ciutadania. Ho demostra el fet que hagi estat judicialitzat i que el seu càlcul encara avui sigui un misteri. Malgrat les nombroses reivindicacions per part de diverses plataformes sorgides en contra d’aquest tribut, la resposta dels quatre partits del govern ha estat la indiferència i la negació del problema, tot plegat derivant en una falta greu de transparència i de rendició de comptes davant de la ciutadania mobilitzada i dels grups polítics com el nostre, Ciutadans, que cada any denunciem aquesta situació.
Aquest tribut no compleix cap dels criteris marcats en l’acord de govern. No és la millor manera per lluitar contra les vulnerabilitats econòmiques i socials. No és la millor manera per crear una ciutat metropolitana per a tothom, més assequible, més justa socialment, més habitable i saludable. Tampoc és la millor manera per tal que l’AMB assoleixi una fiscalitat més justa i ecològica per aconseguir una societat més sostenible ambientalment i que resolgui millor les necessitats socials i la diversitat. És a dir, els diners ingressats amb aquest tribut injust tampoc han servit per veure reflectides unes millores en el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.
Tot això són motius més que suficients per continuar reivindicant que aquesta no és la manera de fer “justícia social”, més aviat al contrari. Són motius suficients per continuar reivindicant que volem eliminar aquest tribut profundament injust i que només té un objectiu purament recaptatori. Són motius suficients per continuar donant suport a les plataformes de veïns i veïnes contràries al pagament d’aquest tribut i, en definitiva, són motius suficients per continuar lluitant per revertir aquesta injustícia social.
Si realment ens creiem l’AMB com una entitat amb capacitat per recollir un consens majoritari dels 36 municipis que en formen part, el primer que caldria és que tots els grups polítics representats també s’ho creguin. I que potser cada cop que comença un nou mandat es marquin uns objectius assolibles i transversals que vagin més enllà del pur repartiment de sous i càrrecs, en especial d’aquestes quatre formacions que avui dia formen el govern d’aquesta entitat: PSC, els comuns, ERC i Junts per Catalunya.
Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit
