Resulta que s’està movent un corrent a la nostra societat que reclama que, a tots els nivells educatius, s’incloguin les disciplines humanístiques. Des de fa molt temps, quan algú fa unes reflexions en profunditat sobre cap a on va la nostra societat o altres consideracions se li acostuma a respondre per part dels seus interlocutors: “Ja estàs filosofant!”, amb un to de mofa i com dient “No m’atabalis i deixa’t de bajanades, home”.

Normalment, quedem en citar un parell de frases d’algun filòsof per quedar bé i que es vegi que som gent “llegida”, però el que cal, en aquests moments històrics en els quals sembla que hi haurà canvis importants, és reflexionar i intentar entendre quin pa s’hi dóna per entreveure com podem arribar a certes conclusions procurant que el xoc, per a la nostra societat, no sigui catastròfic. Podem donar sentit a la nostra existència? Què coi hi fem nosaltres en aquest món a més de consumir, fornicar, treballar, tenir una bona taula o intentar ser els millors de la classe, de l’empresa o de la família?

Una vegada la religió ha deixat de ser –per a molts– el model a seguir en la nostra existència per entendre què és el mal i què és el bé i quins poden ser els nostres interessos per fer una o altra cosa, comportar-nos respecte als nostres congèneres, perquè he de ser honest si no crec en l’infern? Serà per ser just amb el proïsme, no? I si no crec en el cel, qui em premiarà per haver estat una bona persona? Serà per sentir-me satisfet i en pau amb la meva pròpia consciència.

Pensar i repensar la forma d’entendre la vida i les relacions entre les persones. Pensar! Quants ens diuen que no tenen temps per pensar i si parlem de principis, quins principis? Serà com a regles morals i com a normes de conducta. No fem mai com digué l’inefable Grouxo Marx: Aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc uns altres.

Per Jordi Lleal