Sovint hom té una preocupació més gran per treure temps d’on sigui per criticar envà les decisions polítiques més que per valorar la seva necessitat.

Resulta fàcil, sense els comptes a la vista i allunyat de l’espai des del qual es prenen decisions que acaben afectant-nos a tots dir allò de: “tot es per omplir-se les butxaques”. Tan desenganyats estem de la política? Fins a quin punt acabaran pagant justos per pecadors? Haurem de pagar els vestits del senyor Camps tots i cada un dels ciutadans?

Sembla ser complicat el petit exercici de no incloure a tots aquells que es dediquen a la política dins del sac dels “estafadors”, de la mateixa manera que és complicat allunyar-se del discurs fàcil i poc tramat que diu alguna a l’estil que cada acció que un polític realitza és per molestar a un ciutadà.

Bé, lectors i lectores, pensem que ha arribat l’hora de creure amb aquells que tenen la paella pel mànec, tant en positiu com en negatiu, i fer-los-hi una mica de cas. Permetem que cuinin amb tranquilitat i tastem el plat quan estigui servit a taula. Potser surt bé!