L’Educació Pública és un dels tresors més preuats que tenim. La suma dels esforços docents, del personal vetllador i auxiliar d’infantil, del lleure, dels EAP i CREDA, dels centres de recursos, de les experiències pedagògiques, de les propostes didàctiques, dels recursos i mitjans invertits, de la il·lusió, la constància, la dedicació, la innovació, la cooperació, la participació de les mares i els pares per mitjà de les AMPA, de l’alumnat, de les entitats de renovació pedagògica, del personal d’administració serveis, dels sindicats de docents i d’alumnat, és el resultat d’aquest tresor.

Fixem-nos fins a quin punt es valora aquest estimable patrimoni públic, que diverses AMPA han col·laborat a promoure-la en el procés de matriculació amb aquests arguments: “perquè garanteix una bona educació impartida per docents qualificats, perquè atén la diversitat de l’alumnat, per mitjà de grups de reforç, tractament individualitzat, suport psicopedagògic, perquè és integradora, indistintament de l’origen, ètnia, sexe o nivell, perquè és inclusiva, per a tot l’alumnat, perquè fomenta la relació entre cultures, perquè socialitza els materials i llibres escolars, perquè fomenta la participació… per tot això i més afirmen que: estimem l’Escola Pública”.

Ara bé, el tresor educatiu, com tots els tresors, s’ha de cuidar, perquè guanyi més i més valor, per evitar que es malmeti. El personal docent i altres professionals de l’Educació, les AMPA i l’alumnat, les entitats educatives i sindicals ens esforcem per preservar el seu alt valor. Per contra, l’administració el menysvalora. L’actual Govern de CiU del Departament d’Ensenyament disminueix el valor del tresor amb continuades retallades. Aquest any tornen a suprimir aules de P3 a diversos municipis d’arreu del país, mantenint ràtios a 25 escolars. Deixen sense substitucions les aules fins a deu dies. Disminueixen hores de vetlladores fent perillar el caràcter inclusiu del nostre model escolar. Falten beques menjador pel nostre alumnat, retallen drets laborals i salarials, sobretot als i les docents i del PAS més precàries, el personal interí i substitut. Mentre el que ens cal són més recursos, el Departament d’Ensenyament publica un decret de plantilles, introduint criteris arbitraris, en lloc de garantir la igualtat d’oportunitats i l’autonomia docent, en la provisió de plantilles.

El nostre tresor perd valor amb aquestes mesures deprecatòries de CiU, també amb el suport d’ERC, l’escola privada augmenta el seu valor amb el manteniment dels concerts educatius, inclosos els centres d’elit socioeconòmica o segregadors per sexes. Mentre es tanquen línies i centres públics n’augmenten a les escoles privades. El Govern de la Generalitat, amb l’excusa del dèficit pressupostari, amaga la seva veritable intenció: fomentar l’interès privat per damunt de la inversió pública.

Si malament ho tenim a casa nostra, a l’Estat, el govern del PP també ens ho posa fumut. L’aprovació de la LOMCE, les sentències contra la immersió lingüística són greus perills que fan disminuir més el nostre tresor educatiu.

Nosaltres, els i les docents de CCOO i tot el nostre sindicat, amb la col·laboració dels altres membres de la comunitat educativa, de les altres entitats socials i sindicals seguirem treballant perquè el gran tresor de l’Educació Publica mantingui el seu gran valor amb l’horitzó de fer-lo més i millor.

per Quim Fornés (CCOO)

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram