Dolors Sabater

Al cor de la Vall del Tenes, a Santa Eulàlia de Ronçana, fa uns dies teixíem poble en un entranyable acte comunitari de solidaritat amb l’Ernest, una de les més de 4.500 persones represaliades per la causa general contra l’independentisme que s’ha enfrontat a la justícia tot just ara. Un acte intergeneracional, amb gastronomia popular, música en viu, parlaments i, sobretot, molta complicitat. S’hi respirava el contrapoder que construeix el poble quan s’autogestiona. S’hi feia sentir la força de la convicció i el compromís col·lectiu.

A cada acte, a cada acció, sigui per les detingudes del 23-S, 9 de Lledoners, Encerclem el Parlament, Urquinaona, la Junquera, Jusapol, Meridiana, conselleria d’Economia… Per en Marcel, en Brayan, l’Arnau, la Xènia, la Queralt… Sigui quin sigui el seu nom i la seva circumstància, una són totes. Som. I mantenir les xarxes de suport, solidaritat i visibilització és vital perquè puguem trencar la seva repressió, que busca trencar-nos a nosaltres. Fer conèixer i viure al màxim de població, dins i fora dels entorns, l’abast del marc repressiu és imprescindible. I més ara que els indults han tret les preses i presos polítics de les presons. Cal evitar que s’instal·li la creença que la causa general contra l’independentisme ha afluixat. La repressió s’ha de transformar en contrapoder antirepressiu.

S’acaba l’octubre, un mes carregat d’aniversaris polítics per als Països Catalans, que incrementa les dates memorables des del 2017. A l’anterior article parlava de l’1 d’octubre, ara del 27. Tot just l’acabem de passar, i aquest 4t aniversari de la proclamació de la República Catalana no implementada ha quedat marcat per dos fets aparentment contraposats però que venen a parlar del mateix. Un passava el mateix dia 27, l’altre l’endemà. Un en clau estatal, l’altre en clau europea. Tots dos relacionats amb la repressió i els tribunals. Tots dos vinculats a les constitucions i a la monarquia.

D’una banda, dimecres la magistrada del TSJC Maria Eugenia Alegret feia detenir l’exvicepresident del Parlament Josep Costa en un clar avís que l’Estat espanyol no té cap intenció d’aturar la persecució i la repressió ideològica. Costa estava citat davant del tribunal com a investigat per permetre debatre al ple sobre monarquia i autodeterminació. L’exvicepresident va decidir no presentar-s’hi perquè no reconeix el tribunal, i la magistrada va fer-lo detenir per obligar-lo a fer-ho. Ell mateix ha avisat que no pararà fins que el seu cas arribi a Europa.

La repressió no es pot viure com una derrota. Donar-li la volta i convertir-la en contrapoder és una forma de desactivar-la

L’endemà, des d’Europa, precisament, ens arriba un fet molt remarcable. Des de Bèlgica. El Tribunal Constitucional belga, en resposta al Tribunal d’Apel·lació de Gant, que examina l’euroordre contra el raper Valtonyc, ha tombat la seva pròpia llei d’injúries a la Corona vigent des del 1847. Amb aquest dictamen, que deixa clar que castigar aquells que insultin el rei és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió (no s’ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans), l’alt tribunal belga allunya l’extradició del cantant. Mentre a l’Estat espanyol la figura del monarca està sacralitzada i insultar-lo o permetre que el Parlament la debati pot costar anys de presó, multes i inhabilitacions, a Bèlgica han decidit que el que seria delicte és castigar qui l’insulta. El contrapoder antirepressiu aquí es multiplica.

Aquest dictamen belga és un nou avís de com de sola es va quedant la (in)justícia espanyola en el marc europeu, i se suma al rotund fracàs de Llarena, fa un mes a l’Alguer, quan la presidenta de la Cort d’apel·lació de Sàsser, Plinia Azzena, va considerar que no hi havia motius per imposar mesures cautelars contra el MHP Puigdemont perquè la seva immunitat està intacta. Tot plegat va consolidant la gran potència que té la feina feta des de l’exili. Quatre anys després, i malgrat que Europa no va estar a l’altura del que s’esperava ni per protegir el dret d’autodeterminació del poble català ni per condemnar la brutalitat policial exercida contra persones en clara actitud de resistència pacífica, la via de la internacionalització s’erigeix en una via imprescindible (no pas única) per avançar cap a l’autodeterminació i la independència.

I encara un tercer fet: el Constitucional espanyol ha rebutjat el recurs d’empara que l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va presentar en contra de la sentència del Procés (onze anys i mig de presó per sedició), i aquesta resolució contrària li permet portar el seu cas a Europa. I això també és contrapoder. Malgrat que Europa és un camí molt lent. En el cas d’Arnaldo Otegui, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per vulnerar el dret a un judici just als cinc dirigents abertzales en el cas Bateragune, ja havien complert la condemna. Però, així i tot, és una victòria internacional justa, que mina la credibilitat del sistema judicial espanyol.

La repressió no es pot viure com una derrota. Donar-li la volta i convertir-la en contrapoder és una forma de desactivar-la.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram