Segueixo la trajectòria de dues dones que sembla que, per la seva forma de ser i de fer, tenen dos tarannàs ben diferents.

Teresa Forcades, monja benedictina, s’entesta en què CDC és el mal dels mals, pel seu passat “pecaminós” i per ser de dretes, no parant d’aparèixer als mitjans com si estigués en campanya. Amb el passat de les persones i les institucions és millor ser prudents, perquè el de l’església catòlica, o sigui els seus, tampoc és que sigui massa gloriós, amb el suport que van donar al franquisme. No és bo tenir desmemòria selectiva, oi? Farà ressuscitar el Tribunal de la Santa Inquisició per tal de condemnar a la foguera els que no siguin de la seva corretja? Amb mi que no hi compti. Penso i visc amb un esperit lliure i no expulsaré ningú dels que vulguin treballar per la independència. Obriré els braços a tothom, els donaré la mà i acolliré, com m’obligaré a respectar aquells que no la vulguin. Teresa, això no és una forma de ser coherent amb l’esperit cristià?

Per altra banda, Lucia Caram, monja dominica, es mou en la prudència, intenta ajudar i establir un canvi en la societat més desventurada sense trencar amb ningú. Tots som necessaris. Es pot argüir que aquesta posició ajuda que tot continuï igual, potser sí. Però mentrestant què es fa, esperar que canviï el món? Actua amb una gran finesa, sense anar de protagonista, amb humilitat i en cap moment ha insultat els que li posen bastons a les rodes. No podem donar-nos el luxe d’excloure ningú per no donar raó a la dita de “pocs i malavinguts”. Pel bé del nostre país, que totes dues sigueu intel·ligents i tingueu sort!

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram