No sabem què opinaria Ildefons Cerdà de l’actual plaça de les Glòries. De fet, potser és una mesquinesa intentar-s’ho imaginar. No obstant això, m’aventuro a pensar que, des de la seva visió higienista, quedaria força astorat si veiés la deteriorada qualitat de l’aire de Barcelona. I, sens dubte, no entendria per què encara no hem resolt un problema que deixa milers de morts prematures cada any.
Si quelcom ha canviat en la mobilitat d’ençà de l’època que va viure Cerdà és que avui hem de fer molts més quilòmetres per satisfer necessitats bàsiques. Vivim lluny o molt lluny d’on fem la nostra vida quotidiana. Moltes persones entren cada dia a Barcelona per treballar o estudiar i moltes més en surten per fer el mateix. I tot i que l’ús del transport públic és predominant, no hi ha cap dubte que molta gent també fa servir el vehicle privat diàriament. Però quin motiu hi ha per preferir agafar el cotxe i no, per exemple, el tren?
La resposta té molts matisos, però simplificant podríem respondre: perquè ho podem fer. Actualment, disposem d’una gran oferta en carreteres, autopistes, aparcaments, vehicles i, fins i tot, subvencions per decidir-se per aquest mitjà de transport privat. En canvi, a l’altre costat, l’oferta en transport públic és en molts casos deficient i costosa en temps i diners, especialment per entrar o sortir de Barcelona. I si no, pregunteu-ho a les usuàries de Rodalies del Maresme.
Tot això ens ha generat un problema. Un de gros. S’ha incentivat tant l’ús del vehicle privat que l’actual i molt ampliada infraestructura viària no dona per a més. Les principals vies d’entrada i sortida a Barcelona se saturen en hora punta. La ciutat té la densitat més alta de cotxes d’Europa, i la qualitat de l’aire i, malauradament, la nostra salut en reben les conseqüències.
S’ha incentivat tant l’ús del vehicle privat que l’actual i molt ampliada infraestructura viària no dona per a més
Aquests dies no falta qui continua proposant ampliar infraestructures: més carrils, més autopistes, més túnels i més de tot per reduir la congestió viària. Tanmateix, són propostes estèrils. Té sentit solucionar el problema d’excés de cotxes promovent més l’ús del cotxe? Com les expertes en mobilitat adverteixen, l’ampliació de carrils, l’eliminació dels peatges o el soterrament de la circulació, que permeten augmentar la capacitat de la xarxa viària, no redueixen la congestió. En tot cas l’esperonen.
Així doncs, que les rondes de Barcelona, la plaça de les Glòries o l’AP-7 es col·lapsin cada matí i vespre no és una responsabilitat només imputable a l’actual govern de l’Ajuntament de Barcelona. Ans al contrari, és el resultat de moltes decisions anteriors preses per institucions municipals, autonòmiques i estatals que han afavorit descaradament l’ús del vehicle privat per sobre del transport públic.
Arribats a aquest punt, hem de ser conscients que els problemes de mobilitat que patim són estructurals i, per això, requereixen mesures estructurals que no acaben d’arribar. Soterrar els cotxes, com s’ha fet a la plaça de les Glòries, no els fa desaparèixer. I la pacificació dels carrers de l’Eixample és només una potent eina de millora urbana i ambiental sempre que s’apliquin, alhora, altres polítiques de reducció de l’ús del vehicle privat. Contràriament, només aconseguirem expulsar els vehicles cap a altres carrers sense reduir-ne l’ús.
En qualsevol cas, tot és qüestió de voluntat política, i a hores d’ara no tinc gens clar que la mobilitat no privada sigui una prioritat real dels governs de la plaça de Sant Jaume. Fet i fet, amb la xarxa de Rodalies en estat crític, amb una unió dels tramvies que no arriba i amb una més que probable pujada de les tarifes, defensar el transport públic serà aviat un anacronisme. De totes maneres, i acceptant el risc de quedar antiquat, cal continuar-hi insistint.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
