Han hagut de passar 300 anys per a què els nostres ciutadans tornin a aixecar-se amb valor contra el règim opressor. I encara que ens torni a arrasar, mentre quedi un sol català que se senti lliure, Catalunya tornarà a alçar-se, encara que haguem d’esperar 500 anys més. No només som una Nació, sinó que som una de les Nacions més importants i antigues que han existit mai a Europa. I no ens podem deixar enganyar.

Ara fa tres segles d’un dels tractats d’Utrecht, amb els quals s’intentava posar fi a la guerra de successió espanyola. Malgrat el canvi de paradigma que es va viure a bona part d’Europa, l’enfonsament de la monarquia hispànica, el naixement de Gibraltar com a territori britànic i el pas de Menorca a aquest regne, el conflicte no va acabar aquí. L’any següent, és a dir el 1714 com tots sabem, Castella va arrasar els territoris del País Valencià i el Principat per les armes, com ho va tornar a fer el 1936-1939. I allà hi va haver la resistència catalana, donant sang i vides pel país. Avesats a commemorar derrotes, perquè la glòria passada ens queda massa lluny; 300 anys després, el conflicte -que torna a estar més viu que mai-, entra en la fase definitiva. Els auguris són que l’Estat espanyol -políticament i econòmica- cau en picat, i aquesta vegada Catalunya ho ha d’aprofitar i n’ha de sortir victoriosa.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram