La proposta del d’Albert Rivera al Parlament és que, en els pitjors dels casos, a les Corts espanyoles s’impulsi una reforma constitucional que reconegui el dret a l’autodeterminació, i que tots els espanyols en el seu conjunt decidim/decideixin si volen que Catalunya s’independitzi. I com que PPSOE no estan per la feina, vaaaaaja… Llàstima!!! Mira que havíem estat a prop… I com no és possible, ens fotem, passem pàgina, seguim retallant benestar mentre trossegen i persegueixen la nostra llengua i cultura. Busquem paralelismes per desmuntar les seves fal·làcies:

Imaginem un supòsit: l’any vinent Portugal decideix ajuntar-se amb Espanya i decideixen compartir una sèrie de despeses, com cap d’Estat, defensa…, però a nivell intern, els portuguesos tindran la seva pròpia cultura, economia, lleis, drets i usos, i els espanyols, el mateix. La capital, estaria a Madrid. Passats uns anys, els espanyols decideixen que això de que els portuguesos tinguin economia pròpia, lleis i costums diferents, se’ls fa molt incòmode de governar, i que per aplicar lleis aprovades pels espanyols es fa molt complicat a Portugal, doncs els seus governants regionals s’oposen a mesures desfavorables per la seva gent, i a uns impostos i unes obligacions que no estaven previstes en les condicions dels pactes amb els que s’havia fet la unió. Fruit d’aquest forçament, hi ha una ocupació militar de Portugal. Impera el dret de conquesta, i comença un espoli sistemàtic de la riquesa dels portuguesos, es prohibeix l’ús del portuguès i a les escoles només s’ensenya el castellà. Es produeix un gran fenomen migratori de territoris espanyols cap a Portugal, per intentar diluir el fet portuguès i es censura la seva cultura, llengua i identitat.

Passat aquest temps de foscor es proposa fer una constitució on és sobirana tota la nació. Els portuguesos també l’han de votar i diuen: “coi, pitjor que la repressió d’ara no serà. Provem si amb això de la democràcia el govern de Madrid és més tolerant i respectuós…Passat uns anys de desenvolupament autonòmic el govern espanyol diu que al nord de Portugal no parlen portuguès, sinó oportenc, i al sud parlen braguenc… per això del “divideix i vencerà” es segueix negant el fet diferencial portuguès, es menysté la seva llengua i cultura, se’l sotmet a un espoli fiscal que fa perillar el seu progrés i benestar, i els portuguesos plantegen una reforma del seu estatut d’autonomia i un pacte fiscal.

Arribat cert punt, els portuguesos proposen preguntar a la gent de Portugal què vol fer amb el seu destí col·lectiu? al que Espanya respon: Ep! la Constitució no ho contempla això! La sobirania espanyola recau en el conjunt del poble espanyol… I els portuguesos es preguntarien que quan els hi van preguntar a ells si volien formar part d’aquesta “nació” espanyola. I que si quan en el passat van passar a formar-ne part, va ser lliurement o va ser pel dret de conquesta. Que quan van votar sí a una constitució, quina alternativa havien tingut. Que mai els portuguesos serien majoria a l’Espanya, ni que PPSOE mourien un dit per posar-se d’acord pel dret a autodeterminar-se dels portuguesos

Vist en perspectiva, ens sona la història? Veritat que entenem que Portugal és una nació i tindria dret a decidir lliurement a quin estat vol formar part, tant a l’actualitat com en el futur? Per què Catalunya no? Perquè ho diu la Constitució? És la realitat la que ha d’adaptar-se a les lleis, o la llei a la realitat? Catalunya és una nació ho posi o no a la Constitució, i tenim dret a decidir si volem seguir dins Espanya o tocar el dos. Les fronteres dels Estats actuals es fonamenten en els regnes absolutistes, fets a base de sang i enllaços matrimonials, i no en les nacions reals. Si una nació es troba dins un estat on hi ha una majoria d’una altra nació (castellana), és de justícia que la nació minoritària decideixi lliurement si vol seguir formant part d’aquell Estat hostil.Senyores i senyors, benvinguts a la democràcia, benvinguts al segle XXI.

Per Cristian Jurado / Militant de JNC