La darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir les classes en castellà a les aules encara que només ho hagi demanat un alumne; i el fet que la seva demanda hagi obtingut una sentència judicial favorable, és un esglaó més en el despropòsit social i lingüístic amb què l’Estat espanyol, aquest cop per la via del poder judicial, intenta combatre la normalització lingüística. De fet, amb aquesta resolució tan injusta, l’espanyolisme, dogmàtic i radical, intenta provocar una crispació anticatalana -elevada a l’enèsima potència- amb la finalitat d’imposar, d’una forma autoritària, el castellà a casa nostra. L’alternativa democràtica, a aquest intent de dinamitar l’escola catalana, no pot ser un altra que la desobediència civil.
No hi ha dubte que aquesta sentència tan anticatalana és un torpede, potent, contra la cohesió social a Catalunya. Tot plegat només té un sentit: tensar la corda, carregar els neulers, per tal de fer mal, de debò, a un model d’èxit com és la immersió lingüística. També cal dir que en el rerefons de la qüestió és destil·la un objectiu clar: trencar la convivència social a casa nostra i generar un problema on no n’hi havia cap .
L’Estat espanyol i, sobretot , el partits polítics espanyolistes sembla que no entenen – ni tenen la voluntat política per entendre-ho- que la llengua catalana és el tret diferencial més important de la nostra nació catalana, d’ençà de fa un miler d’anys. Els catalans, no podem tolerar de cap de les maneres, aquestes veritables escomeses neolerrouxistes que pretenen anihilar per sempre la nostra estimada llengua catalana.
