Jordi Muñoz

Passa poques vegades que els experts en diverses matèries es posin d’acord en la valoració d’una política pública. Generalment hi ha discrepàncies ideològiques i de punts de vista i prioritats. En la majoria de polítiques hi ha controvèrsies i posicions enfrontades. Però hi ha un àmbit en què el consens és (gairebé) universal: en la importància crucial que té l’educació de 0 a 3 anys. Economistes, sociòlegs, especialistes en educació i en desenvolupament cognitiu comparteixen la diagnosi.

Tant si es mira des del punt de vista del desenvolupament cognitiu dels infants, especialment dels d’entorns amb més problemes socioeconòmics, com si s’analitza el problema des de la perspectiva de la incorporació de les dones al mercat de treball, o des de la perspectiva estrictament econòmica, hi ha un acord molt universal al respecte: una de les inversions públiques amb més retorn social i econòmic que es pot fer és la d’oferir educació de qualitat als infants de 0 a 3 anys.

Oferir educació de qualitat en els moments inicials permet prevenir en el futur les desigualtats educatives que costen molt de tancar. L’evidència científica és aclaparadora: l’exposició a l’estimulació precoç que ofereix una educació de qualitat en la primera infantesa té uns efectes sobre el desenvolupament cognitiu i socioafectiu dels infants que s’arrosseguen a les etapes educatives posteriors. Sense aquesta intervenció, les desigualtats en els estímuls que reben els infants en funció del seu context familiar són molt grans, i es reprodueixen en el futur. A més, els estudis que miren els efectes a llarg termini observen, de manera molt consistent, com haver rebut una educació de qualitat en aquesta etapa s’associa a resultats molt millors en l’edat adulta, tant pel que fa al mercat de treball com a altres aspectes com la salut física i mental.

La raó fonamental té a veure amb el procés de maduració dels infants. És en les primeres etapes quan la receptivitat és màxima, i per això és molt més fàcil aconseguir resultats quan es fan intervencions molt aviat. Més tard, en etapes educatives posteriors, costa més que els esforços que s’hi destinen siguin tan efectius.

Oferir educació de qualitat en els moments inicials permet prevenir les desigualtats educatives futures

Tot això, a més, va acompanyat d’un efecte positiu que va més enllà dels infants. Permet reforçar la incorporació de les dones al mercat de treball, perquè es poden reduir les interrupcions en la trajectòria laboral de les mares. I són precisament aquestes interrupcions un dels factors més importants en les desigualtats que es produeixen al mercat de treball entre homes i dones. De fet, aquesta mesura té el potencial de matisar la bretxa salarial de gènere, que està molt relacionada amb la maternitat. I, òbviament, oferir educació gratuïta des de més aviat contribueix a fer més sostenible la creació de famílies, cosa que podria afavorir la fertilitat.

Tot apunta, doncs, en la mateixa direcció. Qualsevol inversió pública en aquesta etapa hauria de ser prioritària perquè té efectes molt positius, tant des del punt de vista de la justícia social, la redistribució i la igualtat d’oportunitats com des del punt de vista del desenvolupament dels infants i del suport a les famílies i la igualtat de gènere.

Al nostre país, malauradament, encara anem endarrerits en això. Tot i els esforços fets des de diversos àmbits, com molts municipis, hi ha dèficits importants. La crisi del 2010 va suposar un cop molt fort, del qual el sistema encara no s’ha recuperat del tot. Per això cal saludar l’anunci del president de la Generalitat d’incorporar la gratuïtat de P2 al sistema educatiu, perquè és una mesura que va en la direcció correcta: dedicar esforços públics allà on poden tenir més efectes.

Incorporar el P2 a les escoles com ja es fa en altres indrets com el País Basc permetrà que molts infants avancin un any la seva entrada en el sistema educatiu. Ara sabem que, a banda de l’estalvi i alleujament que suposa per a les famílies, això ajudarà al desenvolupament cognitiu dels infants en el llarg termini. Per això és molt important que l’anunci es concreti. Cal assegurar la generalització de P2 com un primer pas per a la universalització de l’etapa 0-3, i sobretot cal garantir que els infants d’entorns més vulnerables en facin ús.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram