l passat dia 8 a la mitjanit va començar la campanya electoral, 15 dies justos per a les eleccions europees, en un any absolutament clau per a la història del país. Els joves, les organitzacions polítiques juvenils i també les entitats juvenils ens hem mobilitzat, i ho farem intensament durant els pròxims quinze dies per explicar com afecta el nostre dia a dia formar part de la Unió Europea.

No és cert que els joves no tinguem interès pel projecte europeu. De fet, el nostre dia a dia està absolutament tenyit per totes bandes del blau d’Europa. Les beques Erasmus, molts temes relacionats amb la recerca, les universitats, els intercanvis acadèmics i educatius, les noves tecnologies, la mobilitat, les llengües, etc. Recordo que en entrar cada dia a la facultat on vaig estudiar el grau de Ciències Polítiques em fixava amb una petita placa que ens feia notar a tots plegats que els fons europeus havien ajudat a construir aquell edifici. Podria trobar-ne molts i molts d’exemples, tant a nivell d’infraestructures com a nivell de projectes repartits per tot el territori català i que tenen un impacte positiu sobre els ciutadans de Catalunya. Toca, durant aquests quinze dies, recordar-ho.

Però també toca dir alt i clar que Europa ens dóna, sobretot, un marc de llibertat, de democràcia i de respecte pels drets de les persones. Pot semblar contundent però és així. I toca reivindicar un petit país que davant de l’auge dels euroescèptics es reivindica a si mateix com a actor polític protagonista de la construcció europea i que demana una Europa més forta que mai.

En aquestes eleccions, com sempre passa en base a l’imparable pas del temps, s’incorporen nous electors, joves catalans que es podran expressar sobre aquesta Europa que anhelem. I ells, m’atreveixo a dir que ho faran combinant un doble missatge: Catalunya nou Estat d’una Unió Europea més forta.

Mentre escric aquestes línies em cau a les mans un informe que destaca els trets més característics dels joves catalans. No s’escau aquí desgranar-los. Alguns són previsibles i d’altres potser no tant. Ens defineix com una generació valenta, cosmopolita i optimista malgrat les dificultats; una generació que el país no es pot permetre el luxe de deixar-se perdre. En trec una conclusió potent i (crec) que pertinent des d’aquí fins al 25 de maig. La nostra és una generació absolutament interpel·lada per construir el futur de Catalunya i Europa. I nosaltres no mirarem cap a una altra banda, simplement volem fer-ho i ho farem: la primera parada serà el pròxim 25M i la segona parada, el pròxim 9N. No fallem ni en una ni en l’altra.

per Marta Pascal