No és cap errada, la reflexió no és “per qui” votar, sinó com diu el títol, “perquè votar”. Eleccions se’n fan a molts estats del món: a Iraq, Afganistan, Mali, Guinea Equatorial, Bielorússia, Veneçuela… Però algú, per poc que hi entengui, pot creure que les eleccions en aquests estats que he posat d’exemple i a molts d’altres són netes, justes i autènticament democràtiques?

Evidentment que hi ha graus de puresa democràtica. Us asseguro que els estats que més s’acosten al 100% es poden comptar amb els dits de la mà, i entre ells no hi ha l’estat espanyol. Aquest ha tingut un grau molt baix de puresa democràtica i, llegint una mica d’història, així es pot comprovar. Les eleccions al segle XIX i bona part del XX han estat marcades per lleis electorals injustes; primer només votaven els propietaris, després només els homes i. finalment (el 1933). van poder votar les dones. Però sobretot estaven marcades pel caciquisme i la compra de vots i el famós article 29 de la Llei Electoral, que deia que, si en una circumscripció només es presentava un candidat, aquest es feia amb l’acta de diputat. No cal dir que el cacic local ja s’encarregava que no s’hi presentés ningú més que ell.

La democràcia és un règim eminentment participatiu i, per tant, la primera motivació d’un demòcrata és participar-hi, anat a votar, i veure que el teu vot serveix per a alguna cosa. Però si veus que les regles del joc són injustes, amb una Llei de partits que limita la participació a certes ideologies però n’admet d’altres de caràcter totalitari, amb una Llei electoral que afavoreix els partits “oficialistes” de nivell estatal en detriment de les minories, que no té en compte els nivells d’abstenció (per tal de donar autèntica representativitat caldria repetir eleccions o fer segones voltes), i, per acabar, si veus que el resultat electoral no és del seu gust utilitzen els tribunals, la motivació per anar a votar es torna desmotivació.

Si amb el tema de la investidura del senyor Mas no estic d’acord amb la CUP, ja que les seves contraprestacions per donar suport han de ser proporcionals als seus 300.000 vots i no condicionar els 1.600.000 que van votar sabent que el senyor Mas seria el candidat a president, sí que estic d’acord amb el fet que a Madrid no hi hem d’anar a fer res, perquè no hi ha res a fer. Si resseguim la història veurem que, mani qui mani a Madrid (monàrquics, conservadors, liberals, republicans, socialistes, feixistes…), mai no hi ha hagut un bon tracte cap a Catalunya.

CDC, ERC i altres partits sobiranistes, que no veieu que és igual que a Madrid sigueu 1, 10, 20 o 40, sempre sereu una minoria i, a més, poc respectada.

Els de la sucursal de Podemos ara aneu amb el “cuento” de demanar un referèndum. Deu ser per quedar bé, o no recordeu que no fa gaire ja hi van anar a demanar un referèndum el senyor Turull, la senyora Rovira i el senyor Herrera i van sortir amb la cua entre cames?

O el senyor Duran i Lleida, que vol seguir dialogant amb Madrid. Quant temps? 40 anys més? O és que ha fet del diàleg el seu “modus vivendi”?

Deixeu que els partits unionistes –PP, C’s i la sucursal del PSOE–, que diuen que estimen tant els catalans, facin el ridícul a Madrid en la defensa dels interessos de Catalunya, a veure si així se n’adonen els seus seguidors a casa nostra i canvien de pensament.

Si no estic errat en els càlculs, sobre l’actual cens electoral, amb una abstenció habitual (25 o 30%), si els independentistes no anessin a votar, l’abstenció arribaria al 65% aproximadament. Això sí que seria un bon toc d’atenció.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram