Els veïns de Can Peguera no estan d’acord amb moltes de les adjudicacions de les cases de vivenda social al barri, ja que hi ha hagut un increment de la població immigrant i un relatiu augment de la inseguretat. Què es pot dir en aquest sentit?

Són habitatges d’emergències socials. No s’adjudiquen de la manera habitual sinó que es posen a disposició de les famílies que en un moment determinat es veuen en situacions de risc d’exclusió social. Des de l’Ajuntament, i mitjançant una taula de valoració, se’ls intenta adjudicar provisionalment un habitatge, sempre que compleixin els requisits necessaris.

Cal donar resposta a aquestes situacions. Treballem sobre el terreny per intentar resoldre algun possible problema de convivència que es pugui donar. Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra ens informen que no s’ha pogut constatar cap increment de la inseguretat.

Recentment va comentar en una conferència a Madrid que Barcelona “va bé”. Creu que el ciutadà ho està percebent?

El ciutadà percep una situació econòmica, general, molt difícil. Sí és cert però, que l’Ajuntament de Barcelona té una situació econòmica en la que no hi ha dèficit i que paguem puntuals a trenta dies. A més, comptem amb un Pla d’Actuació Municipal que tot i no ser per tirar coets, ens permet invertir cada any 500 milions d’euros. En definitiva, és una situació excepcional tenint en compte què està passant. Som dels pocs ajuntaments que no anem malament en l’actual marc econòmic europeu.

Ha dit en alguna ocasió que Barcelona no només vol ser líder a nivell català sinó estatal. Hi ha estímuls suficients per part de l’administració central?

Barcelona si demostra, tal i com ho estem fent, que és seriosa i quadra els números, la resposta és que hi ha gent que vol venir a invertir-hi. En aquest sentit, tenim una inversió importantíssima al Port de la ciutat, també a nivell de les smart cities els telèfons mòbils… Aquest fet significa que tenim tot un conjunt d’empreses que veuen la ciutat de Barcelona com un lloc propici per invertir-hi, un motor econòmic.

Què necessiten, doncs, per què Barcelona sigui aquest “motor”?

Principalment que a Madrid també es creguin que podem ser una gran oportunitat per a la recuperació econòmica. L’Estat ha de ser capaç de prioritzar on situar algunes inversions que jo crec que poden ser cabdals pel desenvolupament econòmic. A Barcelona, per exemple, la inversió per treure les mercaderies del Port, no fer-ho seria un gran disbarat; en aquest aspecte asseguren que el pressupost del 2013 recollirà aquesta partida pressupostària pel Port.

També seria bo que tinguéssim un finançament diferent. Si generem riquesa, seria correcte que d’alguna manera es fes repercutir en la mateixa gent que l’ha generat. Això es podria fer a través de la participació a l’IVA. No té sentit que Barcelona no participi de l’IVA de la riquesa que promou la ciutat.

Quins són els obstacles perquè Barcelona pugui arribar a ser aquest líder econòmic?

Malgrat tot pot millorar, crec que no hi ha obstacles. Sóc dels de poc plorar i molt treballar. No ens podem passar la vida lamentant què ens passa. Hem de quadrar números i organitzar-nos bé amb els equips de gerència i anar a vendre la ciutat, sigui a la Xina o als Estats Units. Seria fantàstic que tant l’Estat com la Generalitat ens oferissin més diners, sí, però si no n’hi ha, som nosaltres que hem de mostrar que podem generar capital i, òbviament que després repercuteixi aquí.

És optimista amb el futur de la ciutat, doncs?

Tinc més que clar que si hi ha una ciutat arreu d’Europa que ha d’anar bé, aquesta és la nostra, Barcelona. La finalitat que els beneficis econòmics ens repercuteixin a posteriori és ajudar a aquells ciutadans que degut a la crisi econòmica no ho estan passant bé.

De fet les partides als pressupostos de caire social s’han augmentat un vuit per cent. Es podrà mantenir aquest nivell d’inversió al llarg de la legislatura?

Hauríem de poder invertir-hi més. En una situació com l’actual el que no podem fer és reduir les partides socials. Certament la situació social que viu la ciutat i el país és molt dura i hem de donar-li resposta.

L’Àrea Social és, segons les enquestes, una de les àrees més ben valorades pels barcelonins. Pot ser per alguns partits d’esquerres no s’interpreta això com un dels capitals que té una formació de centre-dreta.

Jo no sóc dels que creu que CiU és centre-dreta sinó que és un centre que ha estat a la dreta i també a l’esquerra. Jo, personalment, sempre he dit que em sento social-demòcrata tot i que hi hagi gent que això li enfadi. Abans de ser Alcalde ja comentava que nosaltres impulsaríem més polítiques socials que les que han fet els darrers anys aquests governs que deien ser d’esquerres. Sí es cert que ara a nosaltres ens toca fer una política social en un moment complicat. Sempre és millor fer-les quan hi ha diners. Quan s’està en una situació de crisi fas d’apagafocs. De fet jo m’he dedicat gairebé tota la meva vida a fer política social: sóc metge.

El comerç de Barcelona mostra, en general, cert neguit pel tema de liberalització dels horaris com fa Madrid.

Des del partit ens hem mostrat contraris a aquesta opció. Sempre hem estat uns ferms defensors de poder compaginar la vida laboral i la personal. Pensem que és el comerciant qui ha de decidir què vol fer. Nosaltres els recolzarem tot i que, depenent de la decisió que es prengués afectaria, i molt, al petit comerç de Barcelona i encara més a alguns eixos en concret. La gent en molts casos parla del comerç pensant en Barna Centre o Passeig de Gràcia sense tenir en compte els més petits. Per això recolzarem qualsevol idea consensuada entre ells.

Creu, en aquest sentit, que es manté un punt d’equilibri entre les grans superfícies i el petit comerç?

Crec que hi ha un equilibri. La gent creu que les grans superfícies també volen obrir els diumenges. Aquestes, però, m’han transmès que no volen canvis. De fet, els diners que té la gent són els que són. La renda disponible per gastar en comerç és una i s’ha de ser molt prudent amb les decisions que es prenen en aquest moment.

En clau d’estabilitat política per la resta de la legislatura. Sembla que la sociovergència torna a ocupar titulars de premsa i que la relació amb Jordi Martí és fluida…

No sabem què passarà però sí és cert que diria una mentida si no digués que la relació és bona. Mentiria si no afirmés que estic molt agraït al Partit Popular per recolzar els pressupostos presentats. Ara el què hem de veure és què passa amb el PAM i el proper mig any. Passi el que passi, sempre tindrem la mà estesa a tots per si volen col·laborar amb nosaltres.

S’ha celebrat recentment el primer aniversari de la seva arribada a l’alcaldia. Les enquestes valoren molt positivament aquest any. Satisfet?

No hi confio massa amb les enquestes. Del que estic realment satisfet és l’equip que hem fet. No ha estat senzill perquè tenim 14 regidors, set menys dels necessaris. Hem fet un bon grup, hem trobat una magnífica col·laboració del funcionariat i a més a més, hi ha molt bon ambient.