Vicenç Gasca posa èmfasi en la unió dels comerciants barcelonins al voltant de la Fundació BCN Comerç, després que el debat sobre els horaris es reobrís amb la negativa del Ple a l’acord per obrir més festius
Diversos eixos comercials situats a les zones turístiques de la ciutat volen crear una nova plataforma que defensi els seus interessos, més proclius a deixar obrir els festius. Alguns d’ells són membres de la Fundació. Existeix desunió entre els comerciants barcelonins?
Estem en una societat democràtica. No estic en contra que la gent es pugui organitzar com cregui convenient per tal de defensar els seus interessos. Tanmateix, creiem que aquests interessos es defensen millor entre tots units per tenir més força davant les administracions.
Els impulsors d’aquesta plataforma, algun dels quals no formen part de la Fundació, volen arrossegar eixos com Barnacentre.
Sé que no és el seu desig trencar la Fundació. Ho fan perquè creuen que així defensaran millor els seus interessos. Quan aquesta qüestió deixi de bullir, tot es reconduirà. Hi ha moltes coses que ens afecten, i tots junts segur que les defensem millor.
Ells es queixen que en el pacte entre comerciants i Ajuntament del març sobre els horaris comercials no es va tenir en compte els eixos turístics…
Vam pactar el que crèiem que era el millor per al conjunt de la ciutat, emparats en l’estudi que va encarregar l’Ajuntament per veure la incidència que tindria l’obertura dels festius a la ciutat. Com a Fundació vam elegir la solució que beneficiava els eixos centrals i no perjudicava els altres.
Es va fer pensant en el turisme, llavors?
Aquest acord va dirigit exclusivament al turista que ve de pas unes hores determinades, no a la persona que ve una setmana de visita, que pot anar a comprar quan vulgui. Tanmateix, cal canviar el ritme perquè la ciutat es pugui relaxar durant un dia almenys. Això ho valora molt el visitant. Barcelona s’ha d’adaptar al turista, però sense que això pugui canviar el nostre model comercial.
S’han de delimitar les zones turístiques de la ciutat perquè puguin obrir els festius amb més afluència de turisme?
Cal estudiar la possibilitat que es puguin establir algunes parts de la ciutat com a zona turística, però no en la seva totalitat.
Sembla que en el serial dels horaris comercials tothom està disposat a dialogar però encara no hi ha acord, almenys en l’aspecte polític. A qui creu que li toca moure fitxa en aquesta qüestió?
El sector comercial va fer els deures, però els grups municipals no es van posar d’acord al Ple. El que no volem és interferir amb les nostres opinions en les negociacions que tenen els partits polítics. La nostra voluntat és que arribin a un acord perquè allò que vam convenir entre els comerciants es pugui aplicar a l’estiu. En aquest sentit, la Fundació es va desenrocar de la posició de no voler obrir cap festiu quan l’alcalde ens va demanar que ens poséssim d’acord sobre el tema. Vam fer un pas important: vam abandonar la posició de no voler obrir cap festiu. Va ser un esforç de flexibilitat que és d’agrair.
Valoreu positivament que l’Ajuntament intenti fer polítiques perquè els turistes visitin altres parts de la ciutat?
Els turistes que vénen a Barcelona solen repetir. Busquen al·licients. Amb molt bon criteri, ara s’intenta esponjar al màxim el turisme per tota la ciutat. I nosaltres estem totalment a favor d’aquestes mesures.
Es ven més per obrir més hores?
Està demostrat que on hi ha llibertat d’horaris, com en altres zones de l’Estat, augmenta l’atur i tanquen més establiments. Si obres més hores no vens més.
En els últims mesos s’estan anunciant nombroses ampliacions de grans superfícies comercials a Barcelona i la seva rodalia. Està en perill el model català de comerç?
No existeix una manca d’oferta comercial, és justament a l’inrevés. El que demanem és que aquestes ampliacions es dediquin a activitats no comercials.
Segons l’IcoB, durant el primer trimestre de l’any hi ha hagut una frenada en la caiguda de les vendes. Es pot dir que el comerç barceloní està veient la llum al final del túnel?
És la constatació que estem a punt de trobar terra. Esperem que no hi hagi factors externs que ens facin canviar aquesta incipient recuperació. Demanem polítiques econòmiques actives perquè facilitin el consum. El poder adquisitiu de les persones ha baixat, però quan la gent recuperi la confiança en l’economia i pugui gastar una mica més, es tornarà a posar en funcionament la màquina del comerç.
Creu que després d’aquesta crisi el teixit comercial s’ha enfortit?
Aquesta crisi ha servit per fer més competitives algunes empreses. Tothom s’ha posat les piles i ha buscat fórmules per tirar endavant. Qui aconsegueix superar les crisis en surt més enfortit.
Les Jornades de Comerç Urbà de Barcelona es van tancar darrerament. Són les qüestions que preocupen els botiguers europeus les mateixes que les dels catalans?
Les jornades van ser un èxit total, on vam poder comprovar que els grans problemes dels comerciants són els mateixos a tots els països. El més gran és la llibertat d’horaris. Aquesta és la lluita que ara per ara té el sector davant dels governs.
Quins són els reptes de futur de la Fundació Barcelona Comerç?
El més important és intentar posar-nos tots d’acord. La Fundació ha de ser un paraigua prou ampli perquè hi capiguem tots a sota. Hem d’aguantar entre tots aquest paraigua per tirar endavant, amb les diferències que hi puguin haver entre nosaltres. No hem de ser personalistes i mirar només pel nostre bé, sinó pel de la ciutat, de Barcelona.
