El barri de Porta fa menys d’un quilòmetre quadrat. Hi viuen gairebé 25.000 persones. No és que sigui dels més petits de Nou Barris, però no deixa de ser un territori que es pot recórrer de banda a banda amb una petita passejada. La Meridiana, el passeig Fabra i Puig, el carrer del Doctor Pi i Molist, el passeig del Verdum i el passeig Valldaura són les seves fronteres. Porta és un pentàgon desigual amb contrastos que criden l’atenció. Té el centre comercial Heron City però a tocar hi ha les casetes del carrer de Casas i Amigó.
Deixant de banda la demografia i la geografia, Porta és, des de fa uns anys, una mena d’experiment social. Ho és perquè estem parlant d’un barri on la joventut i l’experiència han creat una simbiosi que, lluny de ser perfecta, rema en la mateixa direcció en tot allò que té a veure amb les reivindicacions veïnals. Des de fa gairebé dos anys l’associació de veïns té un president de només 25 anys, l’Albert Villacampa. Des de l’espai Porta’m a l’Hort, uns horts veïnals situats en un solar a la cantonada del passeig Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer, Villacampa fa una radiografia precisa del barri. És un noi amb discurs, amb una bona oratòria. “Jo soc el president perquè personatges històrics del barri van donar pas al relleu. S’ha compartit el poder i la gent ha entès, tot i que de vegades costa i hi ha friccions, que el relleu era necessari”, explica.
No estem, doncs, davant la clàssica associació de veïns monopolitzada des de fa anys per la generació que va liderar les lluites veïnals dels 80 i 90 i que, sovint, també ha estat satèl·lit dels governants de torn. Villacampa explica que l’associació ha passat per diverses etapes. Des de la que va estar formada per gent de l’entorn del PSUC fins a la proximitat amb el PSC, i també una època amb integrants més propers al PP. “Ara som una barreja de persones però ens defineix que tots som d’esquerres”, diu Villacampa. Una associació d’esquerres molt viva, amb ganes de lluitar per un barri majoritàriament de gent humil i amb reptes socials i urbanístics pendents.
ATENEU LA BÒBILA
En l’ecosistema de Porta hi ha un espai clau que articula la realitat social del barri. És l’Ateneu La Bòbila, que acull un total de sis entitats: la mateixa associació de veïns, el Casal de Joves, 500×20 (entitat que defensa el dret a l’habitatge), l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, l’Agrupament Scout Creu del Sud i Porta Cultural. L’Ateneu es va fundar el 2012 i és fruit del paper de la Federació Transforma Porta, que agrupa una quinzena d’entitats. Ara els usuaris de l’Ateneu l’estan buidant perquè hi ha una reforma aprovada. Les obres començaran el següent mandat.
Aquesta reforma és una de les actuacions positives que l’associació de veïns col·loca a la seva llista de balanç d’aquest mandat municipal que ara s’acaba, tot i que critiquen que no s’hagi pogut trobar un espai alternatiu perquè les entitats estiguin juntes mentre durin les obres. A la llista també hi apareix la plaça Sòller, enganxada a l’Ateneu, de la qual ja està en marxa la reforma. Una altra qüestió urbanística fonamental són les dues rambles verdes, que l’entitat lamenta que no hagin tirat endavant. Pel que fa a qüestions socials, l’associació de veïns denuncia que “no hi ha hagut accions sostingudes des de l’administració per reduir la xacra de la pobresa”. Quin balanç es fa del mandat de Barcelona En Comú des de l’associació de veïns? “Hi ha hagut un increment dels contactes i més proximitat, però no sempre s’ha donat respostes als problemes. Aquesta incapacitat de donar respostes de vegades ha creat un descontentament”, afirma Villacampa.
HORTS DE MALADETA
La passejada per Porta inclou una visita obligatòria als horts de Maladeta, nascuts fa més de 10 anys després que un grup de veïns els ocupessin. És un espai de resistència contra el projecte de diverses promotores per fer-hi blocs de pisos. “Això és una trinxera contra l’especulació urbanística”, afirma Villacampa. Al costat dels horts, mentre dos veïns que en són usuaris fan petar la xerrada, en Julián Lluís, el secretari de l’associació de veïns, reflexiona sobre el passat i el futur de Porta. Lluís representa la cara veterana de l’entitat. “Als anys 80 i 90 es van aconseguir moltes coses amb les reivindicacions, però amb els anys la gent es van anar acomodant”, diu. Les reivindicacions, afegeix Julián, han tornat perquè la política no ha donat els seus fruits. “Ara la gent és més individualista, però sempre apostem per la unitat per aconseguir les nostres reivindicacions”, conclou.
Un reportatge d’Albert Ribas.
