Quan se surt de la parada de metro de Torre Baró, la primera vista que es té és la d’un barri amb blocs de pisos nous, amb equipaments municipals i uns carrers ben urbanitzats. És divendres al matí d’un dia plujós. A Torre Barró, tot i ser un dels barris més perifèrics i muntanyosos de la ciutat, s’hi arriba fàcilment amb metro.

La imatge del barri que ofereix la sortida del metro, però, és un miratge. No mostra la realitat d’un lloc on la Barcelona que enamora molta gent aquí s’expressa en forma de desigualtats i segregació. Només una xifra: una persona de Torre Baró viu de mitjana nou anys menys que algú de Pedralbes. Per parlar de tot això, i més coses, he quedat amb el Ramon Ferrer, de l’associació de veïns del barri, i amb la Gregoria García, de l’Associació Gent Gran Torre Baró. Ens trobem al Casal de Barri, un magnífic equipament municipal situat a l’avinguda Escolapi Càncer.

“Això és un barri abandonat i tots aquests pisos nous que veus aquí, aquest equipament, els carrers… Tot això és una mena de façana per tapar la resta del barri”, afirma el Ramon, que ha viscut pràcticament tota la seva vida al barri. El seu diagnòstic –i es pot comprovar que no va desencaminat un cop s’ha voltat tot el barri– és que la part baixa de Torre Baró, la que fa de presentació del barri, tapa totes les misèries. “Som un barri abandonat. Hi ha pobresa, les coses no han canviat”, afegeix.

La Gregoria agafa ara el torn de paraula. Parla ràpid i té les idees clares. Se la veu una dona combativa, no només pel fet que porti un pin lila amb el missatge feminista ‘No és no’. “Els veïns tenim la sensació que es fan molt poques coses al barri. L’abandonament es nota en l’urbanisme i s’haurien d’arreglar molts més carrers, però no es fa”, lamenta la Gregoria, que també diu que de vegades no entén “amb quins criteris es donen les ajudes socials”.

“TOT SÓN PEDAÇOS”
Preguntats per aquests quatre anys de govern de Barcelona En Comú, tots dos reaccionen amb una ganyota. Reconeixen que la victòria de Colau va generar il·lusió, però el balanç que fan, amb matisos, és negatiu. “És cert que s’han centrat en qüestions socials, però en línies generals tot són pedaços. Veiem molts tècnics, moltes reunions… Han parlat molt del Pla de Barris però els carrers no s’han arreglat, hi ha llocs molt deteriorats”, afirma la Gregoria.

Una de les grans qüestions d’aquest mandat ha estat la del nou bus a demanda, que l’Ajuntament ha posat en marxa. Torre Baró és un barri amb pendents molt forts i la mobilitat és una qüestió molt important. Tant en Ramon com la Gregoria celebren la posada en marxa del bus, però critiquen que s’hagi fet a mitges. “Vam demanar que no fos a demanda, sinó de línia, però, com dèiem abans, aquí tot es fa a mitges”, afirmen.

Per comprovar la dualitat del barri el Ramon em porta a fer un vol amb el seu cotxe. Ens dirigim cap a la part alta del barri i només començar el trajecte es pot comprovar l’anarquia urbanística que caracteritza Torre Baró: carrers en mal estat i amb una trama complicada i cases deficients. La meitat de la superfície del barri, que va créixer als anys 60 amb l’onada migratòria, pertany al terreny forestal de Collserola. Fa uns 60 anys la gent va construir les cases amb les seves pròpies mans i de forma il·legal. N’hi ha que arrosseguen el pes d’afectacions urbanístiques, cosa que fa que no s’hi puguin fer obres importants. Mentre voltem amb el cotxe, el Ramon diu que té la sensació que l’objectiu és “deixar morir el barri”. No sé si la paraula és morir, però hi ha una xifra que impacta: Torre Baró va arribar a tenir 6.000 habitants i ara en té prop de 2.000.

BONA CONVIVÈNCIA
Per últim, un cop acabada la volta amb el Ramon, miro de trobar algú per comentar la recent visita al barri del líder del partit d’extrema dreta VOX, Santiago Abascal. La formació ultra va aconseguir un 8% de suport a Torre Baró en les últimes eleccions espanyoles. Un resultat bo si es compara amb la mitjana de la ciutat, tot i que el percentatge no deixa de ser baix. Trobo al carrer tres dones, la Rajaa, la Mabrouka i la Walquidia. La Rajaa és la que té més ganes de parlar. “Em sembla molt malament tot això de VOX. Aquí hi vivim gent de diferents orígens i de cultures diverses i, en general, hi ha bona convivència”, afirma. Abans, quan hem parlat del tema, la Gregoria i el Ramon també m’explicaven que al barri la convivència és bona. Sembla, doncs, que la intolerància no vencerà.

Un reportatge d’Albert Ribas.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram