Janet Sanz, la nova regidora de Nou Barris, ens rep poques setmanes després d’haver començat a governar el districte. “La majoria de coses que veuen al despatx no són meves, encara no he tingut temps d’adaptar-lo”, comenta somrient. Assegura que l’apassiona Nou Barris i que és un “plaer” liderar-lo.

Com valora aquestes primeres setmanes de feina al capdavant del districte?
Molt intenses però també molt gratificants. La rebuda per part de les entitats ha estat molt positiva i tot plegat albira un mandat de col·laboració, diàleg, suport i reconeixement mutu.

Vostè és l’únic membre de l’equip de govern amb experiència com a regidor i ha estat l’escollida per liderar el districte que arrossega més reivindicacions i situacions complicades. L’experiència li dóna tranquil·litat?
Per a mi, aquest és un dels districtes més apassionants, precisament per les reivindicacions que comenta. És un plaer estar al capdavant de Nou Barris. Dit això, és evident que tinc cert avantatge perquè he pogut estar els últims quatre anys treballant braç a braç amb moltes entitats aquí al districte. Però la tranquil·litat no me la dóna tot això, sinó el diàleg i la col·laboració que estic trobant per part dels veïns i veïnes. Tothom vol reconstruir els ponts amb el districte que s’han trencat en els darrers anys.

Durant el mandat passat vostè es va mostrar molt crítica amb la política d’Irma Rognoni. Què notaran de diferent els veïns amb vostè de regidora?
Suport, reconeixement i respecte. Són les tres coses que des del minut zero he intentat traslladar-los. Per exemple, recentment vaig assistir a la Prospe Beach, al barri de la Prosperitat, i els veïns em van dir que era la primera vegada que un regidor de govern hi anava. Coses com aquesta sorprenen. Crec que fins ara hi havia una relació molt puntual entre bona part dels veïns i la regidora.

Vostè és veïna de Sant Andreu. L’anterior regidora va rebre diverses crítiques per no ser de Nou Barris. La preocupa que a vostè li pugui passar el mateix?
No. De fet, visc molt a prop d’aquí, just a la frontera amb el barri de Porta, per sota de la Meridiana, i pujo cada dia a peu a treballar. Però jo crec que no es tracta de ser o no ser veí d’un lloc en qüestió, sinó de la sensibilitat que tens respecte a les qüestions de la gent d’aquest lloc. La proximitat i l’accessibilitat són el que realment importa. La teva residència no pot ser un element de frontera. Jo intentaré que en el meu cas això no sigui un retret.

Coneix bé la realitat de Nou Barris?
Encara em falta molt coneixement i tinc moltes ganes de treballar-ho i de tenir més presència al carrer per anar endinsant-me en les diverses realitats de tots els barris. Però, sincerament, i amb molta humilitat, crec que tinc clar quines són les prioritats que cal treballar per millorar la situació del districte.

Una d’aquestes prioritats passa per aconseguir que els veïns de Nou Barris no se sentin exclosos de les decisions que es prenen a Sant Jaume, com així han denunciat sovint. Què té pensat fer?
Una de les primeres coses que ja hem fet ha estat convocar totes les associacions de veïns del districte per presentar-nos, conèixer-les i escoltar-les i així començar a definir el full de ruta conjunt per poder desenvolupar el que ha de ser el futur Pla d’Actuació de Districte.

Es reunirà també amb Nou Barris Cabrejada?
Sí, i tant! No ho tinc en agenda encara, però és clar que ens reunirem. Creiem que és un actor fonamental. Tenim moltes ganes d’establir una relació de diàleg fluida amb ells i espero que puguem treballar plegats des del minut zero. Com a mínim ja els puc garantir reconeixement i respecte. Se’ls tractarà com l’actor fonamental que són, a nivell de districte però també de ciutat.

Que vostè, com a regidora de Nou Barris, sigui present a la comissió mixta de prevenció de desnonaments és un exemple d’aquest nou pes que es vol donar a Nou Barris en el conjunt de la ciutat?
Sí. De fet, com a regidora de Nou Barris em sento molt acompanyada per aquest govern municipal. Estic segur que les actuacions que són centrals per a Nou Barris ho seran també per al govern de la ciutat. I jo faré tot el possible perquè Nou Barris sigui un dels districtes forts d’aquest mandat.

Només començar ja van anunciar que estudiarien reforçar el personal de l’Oficina d’Habitatge de Nou Barris. Ho tenen analitzat ja?
Hi estem treballant. Fa molt poc que governem i costa prendre decisions tan ràpides, però algunes, com aquesta, ja estan en camí. Intentarem que de cara a la tardor puguem tenir aquest enfortiment ja desenvolupat per donar els millors serveis a la ciutadania. El que sí que ja estem fent és aturar totes les sol·licituds de desnonament que ens arriben. Els ajornem i treballem per trobar solucions en cada cas.

Precisament el mandat va començar amb l’alcaldessa i vostè intercedint en desnonaments aquí a Nou Barris. Va ser més simbòlic que altra cosa?
Va ser una acció carregada de simbolisme, sí, però en el bon sentit de la paraula. Perquè volíem demostrar que aquesta serà la nostra prioritat, no una anècdota.

Tot plegat va originar la primera polèmica del mandat, perquè CiU va assegurar que aquells desnonaments ja els havia aturat Trias.
El que ens vam trobar és que la majoria estaven oberts i va caldre personar-s’hi per intercedir-los. Si no hi haguéssim anat, aquells desnonaments s’haurien produït.

Més enllà de les solucions d’emergència, quines mesures estructurals impulsaran per combatre aquesta problemàtica?
Mesures que ens permetin actuar preventivament, no reactivament. El que no pot ser és que hàgim dissenyat un protocol d’actuació davant dels desnonaments que faci necessari que un càrrec electe hagi de personar-s’hi perquè no es produeixin. Nosaltres ja estem aconseguint que no s’hagi d’intercedir en molts desnonaments, perquè prèviament ja hi ha hagut diàleg amb l’entitat financera i s’han ajornat. Això es pot fer, però requereix una feina prèvia, és clar. I l’anterior govern es limitava a presentar-se a l’últim moment al desnonament, si és que s’hi presentava, per intentar-lo aturar.

Alguna cosa més devia fer…
Bé, com a mínim era poc efectiu, el que feia. Crec que hi havia una mala planificació i un mal disseny. I també crec que la regidora del districte es va sentir molt sola a l’hora de lluitar contra aquesta problemàtica. En primer lloc, perquè per a l’anterior govern aquesta no era una prioritat, i, en segon lloc, perquè la mateixa regidora havia trencat molts ponts de diàleg amb les entitats.

Aquesta tensió entre el districte i algunes entitats es podia presenciar als plens i a les audiències amb policia a la porta. En aquest cas, què plantegen?
De policia, la justa i necessària. Nosaltres volem obrir les portes del districte a tots els veïns i veïnes. Tenim una seu excepcional que ens permet fer-ho. Hi posarem tots els esforços perquè la gent no senti que no pot participar. El missatge de ‘vostè no hi cap’ era molt negatiu. Com que no hi cap? A la seu del districte hi cap tothom. Cal més participació i treballarem perquè així sigui.

I per al petit comerç, què faran per ajudar-lo, ara que ja ha tingut una reunió amb el sector?
Seguirem desenvolupant el Pla de Comerç que ells, conjuntament amb el districte, van impulsar. Així m’ho han demanat els comerciants i jo no tinc cap intenció de desfer la feina ben feta que s’ha fet fins ara. En resum, treballarem perquè no s’abaixin més persianes.

Quan vostè abaixi la persiana del mandat d’aquí a quatre anys, quin Nou Barris espera poder deixar?
Un Nou Barris on la participació sigui un element quotidià i on s’hagin pogut desenvolupar projectes fruit de les reivindicacions de la gent. I, sobretot, que les desigualtats siguin menors que les d’ara. Hi posarem tots els recursos per fer-ho possible.