Imatge del punt de votació instal·lat a la plaça de Sarrià. Cristian Gómez

El trajecte independentista que va iniciar-se el passat 23 de setembre de 2009 a la població d’Arenys de Munt va arribar ahir al seu colofó amb la celebració de la consulta sobiranista a Barcelona i vint municipis catalans més com Blanes, Gavà, Bellmunt d’Urgell, Sant Pere Sallavinera o Castellfollit de Riubregós.

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

“Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins és que no toca de peus terra”. Aquestes paraules d’Alfred Bosch, portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, eren la millor mostra de la satisfacció amb què aquesta entitat va celebrar els contundents resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya; van votar 257.645 barcelonins, un 21,37% del cens de la ciutat.

Cal tenir en compte que la consulta no era vinculant i que més d’un quart de milió de persones va decidir emetre el seu vot tot i saber que aquest tenia més connotacions romàntiques i reivindicatives que no pas pràctiques. Per aquest motiu, la xifra final de votants va superar totes les espectactives dels organitzadors, que prèviament s’havien marcat el 10% de participació com a objectiu de mí­nims. El que no va sorprendre tant va ser el resultat de la votació; 230.590 persones (89,68%) van votar sí, 22.626 (8,80%) es van decantar pel no

i 3.919 (1,53%) es va abstenir.

Des d’aquella primera votació a Arenys de Munt, la consulta s’ha repetit a 551 municipis més de la geografia catalana i uns 885.000 catalans han exercit el seu dret a decidir.

DECIDINT A NOU BARRIS

Malgrat que Nou Barris és un dels feus tradicionals del PSC i aquest partit s’havia posicionat en contra de la consulta independentista, el districte va registrar un percentatge de votants pròxim al 15%; uns 14.000 durant els quatre mesos de recollida anticipada de vot i 4.404 duarnt el 10-A. Entre aquest 15% de votants de ben segur que també hi havia veïns d’altres distrctes ja que els barcelonins podien votar a qualsevol urna de la ciutat.

Per la jornada de diumenge, Nou Barris va habilitar 23 meses de votació i va mobilitzar centenars de voluntaris. Un dels punts que va registrat un major moviment durant tot el dia va ser el que es va instal·lar a Virrei Amat que va recollir 603 vots, sent una de les urnes més prolífiques de la ciutat. Segons un desl coordinadors de Nou Barris Decideix, Antoni Arrufat, la consulta va ser un èxit al districte i va ajudar “a trencar tòpics sobre Nou Barris”.

SOCIETAT CIVIL EN PLE

A banda dels ciutadans anònims, la consulta va mobilitzar a bona part de la societat civil barcelonina i catalana; tal i com havien fet dies abans (tot i que sense la presència de càmeres ni reporters) l’expresident de Catalunya, Jordi Pujol, i l’actual cap de Govern, Artur Mas, la plana major de la política catalana, a excepció del PSC i el PP, van acudir a la seva cita amb les urnes. Es va poder veure votar als republicans, Joan Puigcercós i Jordi Portebella, a Dolors Camts i Ricard Gomà d’ICV, a Alfons Tena i Uriel Bertran de Solidaritat Catalana, als convergents Xavier Trias i Oriol Pujol i als consellers Ferran Mascarell o Andreu Mas-Colell. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, es va desmarcar de la línia del seu partit (Unió Democràtica de Catalunya) i va assitir a les urnes oblidant per un dia l’aposta confederal de la seva formació. A banda dels polítics, la consulta també va seduir personalitats del món del periodisme, la cultura i la literatura com el director de Polònia i Crakòvia, Toni Soler, el director de Vilaweb, Vicent Partal, la presidenta d’Òmniu Cultural, Muriel Casals, o l’escriptor Quim Monzó.