Foto: Pexels

El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment el full de ruta per al desplegament d’infraestructures digitals a Catalunya fins al 2030, l’anomenat Pla Estratègic d’Infraestructures Digitals (PEID), que defineix la xarxa necessària per potenciar els serveis digitals actuals i futurs al conjunt del territori des de dues perspectives: la corporativa i la de país.

El PEID s’emmarca en la priorització del Govern, elevada al màxim nivell amb la Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori que lidera Jordi Puigneró, de les infraestructures físiques i digitals com a clau per fer de Catalunya una nació digital amb una ciutadania apoderada, un territori connectat, una administració cibersegura, una economia digitalitzada i una mobilitat col·lectiva i descarbonitzada.

La connectivitat és un dret social i econòmic del segle XXI

Partint del convenciment que la connectivitat és un dret social i econòmic del segle XXI i l’element fonamental sobre el qual es construeix la societat digital amb igualtat d’oportunitats, el PEID situa les infraestructures digitals com a eines bàsiques i estratègiques per assolir la cohesió social i territorial del país i garantir el desenvolupament i la competitivitat de la indústria i l’economia en un mercat i un món cada cop més global i digitalitzat.

En aquest sentit, les infraestructures digitals considerades pel PEID són: xarxes fixes i mòbils (serveis de connectivitat); CPD i punts d’intercanvi de tràfic de dades (serveis de computació); IoT (serveis smart); xarxa RESCAT (serveis d’emergències) i xarxes TDT/FM (serveis de difusió).

Un futur millor per als discapacitats

La transformació digital, si es fa de manera inclusiva com pretén el vicepresident Jordi Puigneró, també pot oferir a les persones amb discapacitat un accés millor al mercat laboral i unes oportunitats més grans d’acompliment. Així ho indica un estudi conjunt de la Fundació Randstad i la UOC.

Foto: ACN

Objectius estratègics

El PEID s’alinea amb els objectius marcats pel Govern i les administracions i entitats locals en el Pacte Nacional per a la Societat Digital (PNSD), però els amplia, els redefineix i els actualitza d’acord amb les necessitats actuals i els reptes futurs del país. Tot plegat per establir l’estratègia i les accions a executar per assolir-los.

En aquest sentit, el PEID es marca quatre objectius estratègics. En primer lloc, dotar tot el país de cobertura de xarxes de nova generació amb una bona qualitat de servei. En segon lloc, promoure la competència efectiva en xarxes fixes i mòbils. En tercer lloc, habilitar infraestructures que permetin la implantació dels nous serveis digitals. I, per últim, ampliar la cobertura i les prestacions dels serveis corporatius via ràdio.

Entre les actuacions proposades per assolir aquests objectius destaca com a prioritària i clau la de completar la xarxa troncal de fibra òptica de titularitat pública, una infraestructura que el PEID situa com a eix vertebral sobre el qual desplegar noves tecnologies i serveis digitals per a la gestió intel·ligent del territori. En aquest sentit, el pla ratifica el compromís adquirit en el marc del PNSD de disposar d’un punt de presència a tots els municipis de Catalunya i a les zones d’activitat econòmica.

Els fons europeus NextGenerationEU ajudaran a finançar-ho

També preveu desplegar una xarxa d’accés a partir de la infraestructura troncal existent per dotar de connectivitat els punts de servei de la Generalitat i possibilitar així el desplegament de noves tecnologies com la 5G, la Internet de les Coses (IoT) o la computació, i dels serveis intel·ligents que aquestes possibiliten, com ara la sensorització i el cotxe autònom i connectat, entre altres.

El PEID estima en més de 450 milions d’euros la inversió necessària per executar les accions que proposa per fer de Catalunya un país cohesionat amb infraestructures digitals competitives. El finançament d’aquestes actuacions previstes s’articularà mitjançant el pressupost ordinari de la Generalitat de Catalunya i els de les quatre Diputacions, els fons europeus NextGenerationEU i ReactEU, la contractació corporativa i la col·laboració publicoprivada.

Foto: Generalitat

Més dones al sector tecnològic, més innovació social

Vuit dones procedents dels àmbits empresarial, professional i acadèmic, una iniciativa empresarial i una iniciativa social han estat recentment guardonades d’entre un total de 80 candidatures que optaven als Premis DonaTIC 2021. Aquests guardons, impulsats pel departament de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, s’inscriuen dins el Pla DonaTIC, que té com a objectiu prioritari incrementar la presència femenina al sector tecnològic.

Més concretament, el Pla DonaTIC consta de 4 eixos d’actuació. En primer lloc, fer les TIC atractives per al talent femení del futur. En segon lloc, visibilitzar la dona tecnològica i els continguts creats per dones. En tercer lloc, formar i capacitar digitalment tothom. I, per últim, promoure una participació plena i efectiva de les dones TIC en la presa de decisions i l’emprenedoria.

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va presidir l’acte de lliurament dels premis celebrat a mitjans d’octubre coincidint amb el Dia d’Ada Lovelace, en què s’homenatja la primera programadora de la història. Puigneró va destacar “la voluntat del Govern de visibilitzar i fer créixer el talent tecnològic femení que hi ha a Catalunya des del Pla DonaTIC“. La directora general de Societat Digital, Joana Barbany, per la seva banda, va fer la cloenda de la gala.

Des de l’any 2015, els Premis DonaTIC han rebut un total de 541 candidatures. En comparació amb anys anteriors, en l’edició d’enguany ha destacat l’augment de candidatures en la categoria revelació, fet que demostra que les noies cada vegada estan més preparades per competir al sector digital.

LES PREMIADES, CASOS PRÀCTICS
En la categoria d’emprenedora, la guardonada pels Premis DonaTIC 2021 ha estat Cristina Corchero García, doctora en Estadística i Investigació Operativa, fundadora de l’empresa Bamboo Energy i líder d’un grup de recerca en l’aplicació de la intel·ligència artificial i els mètodes d’optimització a l’àmbit de l’energia.

Pel que fa a la categoria d’empresària, la premiada ha estat María Jesús Salido Rojo, enginyera en Sistemes de la Informació i fundadora i CEO de SocialDiabetes, una start-up de l’àmbit de Digital Health nascuda a Barcelona i que comercialitza una plataforma digital de reconeixement internacional per la gestió de la diabetis.

A nivell professional s’ha guardonat Anna Benavent Navarro, enginyera superior de Telecomunicacions i CIO a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, des d’on ha desenvolupat un projecte per transformar i millorar el sistema de salut utilitzant les TIC.

Com a acadèmica, la premiada ha estat Alicia Fornés Bisquerra, doctora en Informàtica i que ha liderat nombrosos projectes nacionals i internacionals de recerca, amb l’objectiu de millorar el reconeixement automàtic de manuscrits textuals i gràfics, contribuint a la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural.

Per altra banda, la divulgadora premiada enguany ha estat Maria José Lodeiros Zubiria, llicenciada en Matemàtiques i amb una trajectòria de més de 20 anys treballant en el món de les TIC.

Menys experiència però un futur igualment prometedor té la premiada en la categoria revelació: Isabel García Baños, graduada en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i màster europeu en Enginyeria de Sistemes Informàtics Incrustats, CEO i cofundadora d’Eways, una start-up dedicada a reduir les deixalles electròniques produïdes als països del nord, i actualment CEO i cofundadora de Bleta, una altra start-up que pretén eliminar la bretxa digital a la tercera edat i apropar les noves tecnologies a la gent gran.

Els Premis DonaTIC 2021 també han guardonat dues estudiants (Marta Bertran Ferrer, universitària, i Sara Puig Cabruja, d’FP) i dues iniciatives referents: CoE Women on Fairness, d’Everis Spain, per reduir els biaixos de gènere que perpetuen els algoritmes, i la tasca d’Enginy-era, una entitat social que té com a objectiu fer arribar les TIC a la infància i al jovent vulnerable.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram