Ciutat Meridiana és el barri del districte que pateix més els estralls de la pobresa. Foto: Línia Nou Barris
En l’informe ‘La renda de les llars a Barcelona 2018’, publicat a principis de juliol, Nou Barris va ser un altre cop el districte amb menys poder adquisitiu de la ciutat, amb una renda mitjana per llar de 15.924 euros. Els barris del districte on es fa més evident la pobresa són Trinitat Nova (11.843 euros anuals per llar), Vallbona (11.191 euros anuals per llar), Torre Baró (11.092 euros anuals per llar) i Ciutat Meridiana (10.554 euros anuals per llar).
Malauradament, aquestes xifres concorden massa amb la realitat que explica el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo. Diu que al seu barri de feina n’hi ha, però que moltes persones no poden tirar endavant. “Necessitem centres de formació perquè la gent pugui accedir a més llocs de treball. Molts no saben per on començar”, apunta Bravo, que alhora explica que les principals preocupacions d’aquest barri són aspectes elementals per viure amb dignitat: guanyar un sou i menjar. “Hi ha veïns que, fins i tot, se’n van a treballar sabent que els desnonaran. No poden quedar-se defensant l’habitatge perquè, si no, no en tindran prou per menjar”.
FALTA D’INVERSIÓ PÚBLICA
Bravo també considera que al barri falta inversió pública. És per això que ja fa molts anys que, com a activista veïnal, denuncia “l’abandonament de les administracions”. Tot i això, assegura que seguirà lluitant perquè les coses vagin a millor en el lloc que és casa seva des de fa més de 40 anys. “Estimo al meu barri”, conclou.
Aquest esperit de lluita també es palpa entre les paraules del veí de 89 anys del barri de Vallbona Antonio Gómez, fins fa poc president de la seva Associació de Veïns. “Sempre s’ha de lluitar perquè és l’única manera de millorar”, apunta Gómez fent referència a la mancança de feina que creu que hi ha al barri i que, inevitablement, fa molt difícil el dia a dia d’alguns veïns. Des del seu punt de vista, “no hi ha gaire possibilitats” perquè hi ha pocs comerços que generin llocs de treball. També recorda que, mentre alguns veïns intenten buscar-se la vida, n’hi ha d’altres que es dediquen a la venda de drogues. “Això no m’agrada, és una mala manera de tirar endavant”.
És per aquestes raons que, segons Gómez, l’Ajuntament hauria de construir més habitatges socials al barri. D’aquesta manera, considera que més gent aniria a viure-hi i, una vegada allà, obririen negocis capaços de donar una oportunitat a persones que en rara ocasió han tingut oportunitats.
UNA LLUITA CONSTANT
Des de l’Associació de Veïns de Torre Baró, per la seva banda, recorden una veritat que ha marcat els seus veïns des de sempre: el barri no deixa mai d’estar en lluita constant. “Cada any hi ha reclamacions diferents. Aquest 2021 hem aconseguit que ens canviessin el cablejat del llum, que estava en mal estat. Ens quedàvem sense llum i això no ho podia aguantar gent gran del barri que està les 24 hores al llit”, recorda l’integrant de l’Associació de Veïns, Jose Antonio Martínez.
Aquest veí ha viscut els seus 30 anys de vida a Torre Baró i, per a ell, no hi ha dubte que “no ha millorat quasi res”. Les seves paraules són fruit, segons diu, pel fet que hi ha una carència important de supermercats, farmàcies o centres cívics que obliga la gent a desplaçar-se a barris veïns o baixar al peu de la muntanya. Una realitat davant la qual Martínez s’enfada força, però en cap moment perd les ganes de fer de Torre Baró un lloc millor. “Vull seguir vivint aquí i no haver de ser un ciutadà de segona. Vull ser de primera. Tenim els mateixos drets que la resta de Barcelona”, sentencia.
