El reciclatge dels residus és fonamental per a la sostenibilitat del planeta. Foto: Arxiu

A la regió metropolitana de Barcelona es generen més de la meitat del total de tones de residus municipals de Catalunya. La gestió de residus, no només d’aquesta zona, sinó de qualsevol lloc, és un dels grans reptes que tenim com a societat. Així ho veu la Unió Europea, que recentment ha impulsat un paquet de mesures legislatives que tenen per objectiu aconseguir un salt qualitatiu en les xifres de reciclatge. L’objectiu europeu és avançar cap a l’anomenada economia circular, un model econòmic on els recursos s’utilitzen i s’aprofiten de forma eficaç i es redueixen els residus.

Així doncs, el repte que s’obre al conjunt de l’àrea metropolitana, amb Barcelona al capdavant, és majúscul. I és que actualment els residus que es reciclen en aquesta zona no arriben al 34% ­–al conjunt de Catalunya són el 38,5%–, quan la Unió Europea ha deixat clar que el 2020, que és a tocar, els residus reciclats haurien d’arribar al 50%, mentre que el 2025 la xifra ja hauria d’enfilar-se al 55%.

Per aconseguir aquesta millora, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa canvis en l’actual model de recollida, amb una aposta pels sistemes més individuals i els incentius a la recollida. Eloi Badia, vicepresident de l’AMB, afirma que “encara queda molt camí per recórrer, especialment en els municipis grans i mitjans, però l’experiència ens està demostrant que amb canvis en la recollida i voluntat política es poden assolir els objectius”. Cal destacar la realitat de municipis com Tiana o Sant Just Desvern, que ja compleixen els objectius europeus, o Montgat, que s’hi està acostant. “Aquest 2018 veurem un salt important en les dades totals de recollida”, afirma convençut Badia. Una altra estratègia que ha començat a aplicar l’AMB és la de modificar la fiscalitat sobre el tractament de residus. És a dir, els municipis que augmentin els nivells de recollida selectiva pagaran menys pel tractament dels seus residus.

EL MODEL ACTUAL, ESGOTAT
La necessitat d’implementar canvis per aconseguir un sistema de recollida de residus més eficient i sostenible és evident. Amb el model actual de recollida segregada per contenidors l’any passat va augmentar un 2% la generació de residus a l’àrea metropolitana. És per això que Badia apunta que fan falta acords de país per assolir els objectius europeus: “Cal una nova llei de prevenció de residus que promogui canvis importants pel que fa a la producció o el consum”. De fet, els acords de país que demana Badia es troben a la futura llei de residus de Catalunya, frenada per l’aplicació del 155.

“MESURES OBLIGATÒRIES”
Qui també hi té molt a dir en tot plegat són les entitats ecologistes. Des d’Ecologistes en Acció, el responsable de residus, Vicenç Vilana, afirma que la recollida segregada per contenidors “està estancada des del 2010”. Vilana, que en aquest sentit fa el mateix diagnòstic que l’AMB, té clar quin és el principal motiu que provoca que a l’àrea metropolitana, i també a Catalunya, no s’arribi al 40% de residus reciclats. “La gent que separem els residus som els que estem conscienciats i l’única manera per conscienciar el 60% restant és apostar per sistemes obligatoris com el porta a porta”, afirma Vilana convençut.

A banda del sistema porta a porta, Vilana apunta dues mesures més que considera imprescindibles: el sistema de dipòsit de retorn per als envasos i augmentar els cànons que paguen els municipis pels residus que es generen. “Si la gent paga per un envàs, després el tornarà per recuperar els diners. A Europa es fa i, en el fons, es tracta de copiar el que funciona”, diu Vilana. Sobre el cànon, el Parlament ja va aprovar fa més d’un any que el 2020 es paguin gairebé 50 euros per tona de residus. De fet, això ha provocat que la xifra de municipis que aposten pel porta a porta hagi augmentat.

I LES CIUTATS GRANS?
El sistema porta a porta, però, s’ha implementat principalment en municipis petits, de menys de 15.000 habitants. Per aconseguir millorar el reciclatge de residus és fonamental que les ciutats grans apostin per aquest sistema, cosa que de moment sembla una mica més complicat. A Barcelona, de moment, s’ha començat a fer una prova pilot al nucli antic de Sarrià. “A Romà i Milà, per exemple, s’està fent. Si es vol, es pot fer, i és molt important que Barcelona acabi apostant per aquest model. Si a la capital es fa i funciona, s’acabarà implementant a molts més llocs”, conclou Vilana.

 

La clau és tocar la butxaca de la gent

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, apunta que per arribar a les xifres de la UE cal “individualitzar la taxa”. “La clau és anar a la butxaca de la gent. Els que reciclen i els que no ho fan han de pagar diferent i cal treure la taxa del que es paga del rebut de l’aigua o l’IBI”, afegeix.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram