Deu del matí. Plaça d’Àngel Pestaña, la Prosperitat. El cor del barri, l’epicentre de la seva vida social. En aquesta plaça, inaugurada el 1986 i posteriorment remodelada sota el segell de l’arquitecte Enric Miralles, hi ha el Casal de Barri Prosperitat, el nucli irradiador de moltes de les coses que passen aquí. He quedat amb en Joan Catafal i en Josep Ferrándiz alias ‘Pepus’, membres de l’associació de veïns. Si es vol tenir una radiografia precisa del barri, són les persones ideals.

“Som un dels barris amb més densitat de població de Barcelona. Ens comparen amb Bombai”, diu somrient en Joan. Hem entrat al Casal de Barri, que és ple. En Joan saluda la gent. Mentre comencem a xerrar, arriba en Pepus. En Joan ja ha tingut temps de donar-me un grapat de fulls amb reivindicacions veïnals. L’associació de veïns ha elaborat un document amb propostes per al Pla d’Actuació Municipal 2020-2023.

“A la Prosperitat ens falten espais, equipaments. Hi ha una deficiència molt gran”, em diuen tots dos. El document ho constata: lluita contra les desigualtats, equipaments, urbanisme i participació. A partir d’aquí, moltes reivindicacions concretes. A l’apartat dels equipaments, on n’hi ha més. Hi ha un cas sagnant: el del Casal de Joves al solar del passeig Valldaura-Rio de Janeiro. El jovent el reivindica des de fa gairebé 10 anys, però el projecte segueix bloquejat i de moment els joves hauran de seguir als barracons on són actualment. En Fran Fernàndez, membre del Casal, i que s’ha afegit un moment a la taula, diu que és “desesperant” que després de tants anys el projecte estigui encallat. “El nou Casal de Joves és imprescindible per donar un impuls al jovent del barri”, afegeix. Un altre espai per a equipaments que el barri espera amb ganes és el solar de l’antiga fàbrica Ideal Plástica Flor, ara un aparcament.

CENTENARI DEL BARRI
La trobada amb en Joan i en Pepus la fem el 18 de gener, l’endemà del tret de sortida de la celebració del centenari del barri. El 2019 és un any molt especial per a la Prosperitat. El primer acte va ser la inauguració d’una exposició d’efemèrides. “Fa molt de temps que preparem el centenari i, remenant arxius, hem trobat moltes coses”, explica en Joan.

L’exposició permet comprovar els canvis viscuts per la Prosperitat. Els més evidents, lògicament, els urbanístics. “Jo vaig néixer en una masia a tocar d’aquí, a Santa Eulàlia de Vilapicina”, explica en Pepus. Com passa en altres barris del districte, el pla especial d’ordenació urbana de finals dels cinquanta va provocar un creixement espectacular del barri. La voracitat urbanística de l’època, però, no va anar acompanyada dels equipaments necessaris. “Tots els equipaments que ara tenim són fruit de la lluita veïnal”, deixen clar en Joan i en Pepus.

CREAR UNA IDENTITAT
Sortim del Casal amb en Joan i en Pepus. Ens creuem amb la Maruja Ruiz, tòtem de la lluita veïnal. “En aquest barri tot s’ha aconseguit gràcies a la lluita veïnal. 10 anys lluitant per una cosa, 15 per una altra…”. La Maruja, tot i la seva edat, és pura energia. “En aquest barri he vist gent que no tenia ni aigua, problemes amb les drogues… Tot el que ara veus ha costat molt de construir”, afegeix. Les lluites veïnals per tenir un barri millor han creat un sentiment d’identitat, de pertinença. La reflexió la fan en Joan i en Pepus, i tenen raó. Se senten orgullosos de ser del barri i defensar-lo i això crea comunitat.

Un altre lloc del barri que ha emergit amb força és l’espai ‘Date Una Huerta’, l’hort autogestionat del carrer Joaquim Valls. Fa més de dos anys un grup de veïns va ocupar el solar, propietat del BBVA, que estava abandonat i molt brut. El va netejar i hi va fer un hort. Ens hi acostem amb en Joan. La Magda, usuària de l’espai, està enfeinada preparant un àpat que s’hi farà. “Estem molt contents del que hem aconseguit”, diu. En Joan valora molt el projecte perquè “ha aconseguit que gent que normalment no participava en temes comunitaris, que estaven més als marges de la societat, ho hagin fet”. El futur de l’espai és incert, però de moment el desallotjament que estava previst per al 13 de febrer es va suspendre.

“ES PODIEN HAVER FET MÉS COSES”
I de Colau, quin balanç en feu? “Es podien haver fet més coses i millor”, diuen en Joan i en ‘Pepus’. Posen l’accent en la participació, una de les banderes de l’actual govern. “No s’ha acabat de fer bé”, lamenten. Com a exemple, critiquen “els experts dels ‘gomets’ que de vegades envia l’Ajuntament”, als quals retreuen manca de coneixement del barri.

Un reportatge d’Albert Ribas.