Les persones amb discapacitat han de lluitar el doble per aconseguir uns drets que la resta de la població té garantits per naturalesa. Foto: Aj. de Barcelona
“Patim una desigualtat constant a l’hora de fer qualsevol cosa, fins i tot la cosa més petita i quotidiana, com anar a comprar el pa”. Aquest és el testimoni de Montserrat Garcia, la responsable d’accessibilitat de la Federació Ecom, que engloba més de 120 entitats de persones amb discapacitat física. Com ella, aquestes organitzacions denuncien que qui té una discapacitat viu en un món ple de barreres i ha de lluitar el doble per aconseguir uns drets que la resta de la població té garantits per naturalesa, una situació a la qual Ecom vol posar fi.
Però la missió d’aquest col·lectiu ha patit un nou entrebanc aquest mes de febrer. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat recentment l’esborrany del futur Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que ha de materialitzar els compromisos establerts a la Llei d’accessibilitat de 2014. Per a Ecom, aquest document suposa “retrocessos flagrants” en el dia a dia de les persones que tenen una discapacitat física: “No respecta les línies vermelles i no està alineat amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, lamenta Garcia.
Un dels exemples més clars en aquest sentit és que l’esborrany permet construir nous edificis d’habitatges de dues o tres plantes sense ascensor, un fet que Garcia considera “inconcebible, i més tenint en compte l’envelliment de la població”. En la mateixa línia, l’escrit no obliga a fer accessibles les estacions de tren que tinguin menys de 200.000 viatgers anuals, ni garanteix que les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir amb scooter als autobusos urbans. Tot plegat, tal com recorda Garcia, acaba tenint un impacte en el “projecte de vida” d’aquestes persones, afectant aspectes tan importants com l’educació, la inserció laboral o les relacions socials, entre d’altres.
“CAPACITISME PUR I DUR”
El punt de l’esborrany que ha provocat més indignació entre els membres d’Ecom ha estat el que estableix que no cal fer accessibles aquells edificis on “no és previsible la presència de persones amb mobilitat reduïda”. Garcia critica que aquesta és una afirmació “perillosa” i basada en “prejudicis i criteris subjectius”, perquè limita les possibilitats de les persones amb discapacitat i les discrimina. Un cas que mostra com es reprodueix aquesta actitud és el dels teatres, que s’adapten perquè s’hi pugui accedir com a públic amb cadira de rodes, però no es contempla l’opció que hi hagi actors o actrius amb discapacitat, de manera que no es fan accessibles els escenaris o els vestidors. “Això és capacitisme pur i dur”, sentencia Garcia.
La Generalitat creu que les discrepàncies es deuen a una “mala interpretació” del text
INFRADOTACIÓ ECONÒMICA
A més de les queixes sobre el contingut del text, des d’Ecom també qüestionen els recursos econòmics que s’han previst per fer realitat les mesures plantejades, que consideren insuficients. “La memòria econòmica és bastant pèssima”, diu la responsable d’accessibilitat del col·lectiu. Garcia posa l’accent en la necessitat que hi hagi una voluntat política real, per tal que el text no acabi sent “un brindis al sol”, ja que “sense recursos, tens drets reconeguts però no els pots exercir”.
“UN GRAN PAS ENDAVANT”
Des de la Generalitat, en canvi, parlen de l’esborrany del nou Codi d’Accessibilitat com “un gran pas endavant”. Són les paraules que ha fet servir el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que creu que les discrepàncies es deuen a una “mala interpretació” del text. Amorós es mostra optimista i assegura que, gràcies a les reunions que ja han començat a mantenir amb les entitats, estan més a prop d’arribar a un acord.
Segons el secretari, cal matisar alguns punts. Pel que fa a l’habitatge, afirma que s’instal·larà un ascensor a tots els edificis on hi hagi un veí amb mobilitat reduïda, mentre que, en el cas del transport públic, es limita a admetre que hi haurà “criteris més exigents” per a les estacions amb més viatgers. Sigui com sigui, insisteix en dues idees: “En tots els casos es millorarà la normativa actual i es garantiran uns mínims d’accessibilitat”. Tot i això, les entitats es mantenen escèptiques, perquè, tal com recorda Garcia, “hi ha lleis que s’aproven per unanimitat que després s’incompleixen també per unanimitat”.
