El doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona especialitzat en el tractament de pacients crítics amb malalties cardiovasculars, és pioner a Catalunya en l’estudi de la relació entre els contaminants atmosfèrics i les malalties cardiovasculars. Basant-se en proves científiques, el doctor Bañeras alerta en aquest article del gran risc per a la salut que suposa l’augment de la contaminació provocat pel trànsit rodat a la metròpolis.
Surt al carrer. Tanca els ulls. Tapa’t les orelles. Intenta escoltar l’aire que respires, aquest aire que ens dona l’oxigen per poder viure, però que malauradament no hem cuidat, i actualment també ens aporta gran quantitat de substàncies nocives per a la nostra salut: els contaminants atmosfèrics. No es veuen, no se senten ni es palpen, però en cada inspiració que fem anem introduint al nostre organisme aquests contaminants, que travessen el pulmó i s’escampen a través del torrent circulatori per tot el cos.
No és cap novetat: els éssers humans més antics ja van començar a contaminar quan van aprendre a fer foc, però en les últimes dècades, degut a l’increment de la combustió fòssil, entre d’altres factors, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha arribat a estimar en 7 milions les morts anuals degudes a la contaminació. Poca broma, una epidèmia que genera un ampli espectre de malalties, sobretot cardiovasculars.
L’OMS ha arribat a estimar en 7 milions les morts anuals per contaminació
Volem salut, ens estimem la salut. Ningú no posa en dubte que s’ha d’evitar el tabac i el sedentarisme, així com tractar la hipertensió arterial o la hipercolesterolèmia per no emmalaltir. Però, què fem per tractar la contaminació atmosfèrica? Si científicament la contaminació es considera un factor de risc cardiovascular, és lògic que tinguem dret a demanar-ne uns nivells el més baixos possible.
No sorprèn, doncs, que el 2021 l’OMS hagi rebaixat dràsticament el nivell de tolerància dels contaminants. Per exemple, en el cas del contaminant més perillós per a la salut, fruit sobretot de la combustió de vehicles, anomenat PM2,5, l’OMS ha reduït el nivell tolerat de 10 a 5 micrograms/metre cúbic. Si teniu curiositat, busqueu quins nivells de PM2,5 us rodegen, i veureu que hi ha molta feina per fer.
A l’àrea metropolitana, els dies amb més contaminació hi ha més atacs de cor, i són més greus
Sí, i tot això passa també a casa nostra. No cal anar més lluny: estudis duts a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona demostren que els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica, sobretot per PM2,5, s’atenen més persones amb infarts de miocardi i que, a més, són més greus i letals.
Surt al carrer. Obre els ulls. És moment que tots i cadascun de nosaltres prenguem consciència que hem de cuidar l’aire que respirem. I des del meu punt de vista, encara que hi ha en marxa estudis per valorar potencials fàrmacs per disminuir els contaminants del nostre organisme, el problema s’ha d’abordar des de l’origen. Si volem salut, busquem estratègies per disminuir el trànsit rodat i altres fonts de contaminació. Tu te’n beneficies, el món se’n beneficia.
Jordi Bañeras, cardiòleg a l’Hospital Vall d’Hebron i coordinador del Centre de Simulació Clínica Avançada
Escolta el podcast de l’expert:
* Contingut elaborat per l’AMB.
Xavier Querol: “Les partícules ultrafines són el contaminant més perillós que hi ha a Barcelona”
