Darrerament, l’actualitat barcelonina ha girat entorn de Can Vies. S’ha gestionat bé aquest conflicte?
No. Un espai que ha estat ocupat durant 17 anys és un error. El que ha passat a Can Vies és una equivocació acumulada de molts anys. Cal recordar que alguns que ara em critiquen són els que van anar al jutjat a demanar que es desallotgés aquest espai. I cal lamentar també la lentitud excessiva de la justícia, que ha tardat set anys a dictaminar que s’havia de desallotjar. Tot plegat ha generat una situació estranya que no tenia gaires solucions. La sentència s’havia d’executar i crec que el que s’ha fet és el que s’havia de fer. I si es tornés a produir aquesta situació, tornaria a prendre la mateixa decisió.
Com acabarà tot plegat?
No ha de perquè acabar malament. Si és per part de l’administració, acabarà bé. Però ha d’imperar el sentit comú en ambdues parts. La voluntat de l’Ajuntament és col·laborar amb els col·lectius que volen fer coses. Així ho demostren altres casos, com la Flor de Maig o l’Harmonia, per exemple. Coses que no havien fet anteriors governs, nosaltres les estem fent. Però hi ha d’haver un mínim d’ordre.
No va ser un error iniciar l’enderroc per després aturar-lo?
No ho crec, sincerament. Cadascú ha de complir les seves obligacions. Tothom ha de fer el seu paper. I utilitzar tots els mecanismes per afavorir el diàleg mai no és una equivocació. Hi ha qui no hi està d’acord, és cert. Però jo crec que la gestió de la ciutat no passa només per l’ordeno y mando, sinó que s’ha de tenir capacitat per maniobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi com acabi tot plegat, pugui tenir la consciència tranquil·la. La meva aposta és pel diàleg. Ara caldrà veure quina és l’aposta dels diferents col·lectius de Can Vies, perquè en aquest espai s’hi barregen causes de malestar diverses.
Una d’elles és la crisi i els seus efectes, com l’atur i la precarietat. L’oposició el critica perquè diu que no ha fet una política de plans d’ocupació…
El que m’he trobat és una situació, provocada pels que ara estan a l’oposició, d’un atur insuportable. Això és molt greu, perquè els que ara diuen això són els que ens han portat a aquesta situació. Crec que estem a la punta de llança de sortida de la crisi econòmica. Barcelona és, amb l’àrea metropolitana, la que ens traurà d’aquesta realitat. Estem fent moltes coses: ajuts a l’atur juvenil, les bonificacions per donar feina als majors de 40 anys… La nostra obsessió és generar llocs de treball amb el turisme, la gastronomia, el comerç, el tercer sector i amb les noves tecnologies, que són un àmbit molt important. Aquí és on apostem fort i això crea llocs de treball. I hi ha una altra cosa que fem i que de vegades costa d’entendre: anar pel món i vendre Barcelona.
La crisi també ha fet augmentar les desigualtats entre els barris més rics i els barris més pobres. Què s’està fent per revertir la situació?
La crisi s’ha produït perquè hi ha hagut un malbaratament de recursos amb un model de creixement econòmic absolutament equivocat. La primera cosa que s’ha de fer és quadrar els números, no fer dèficit. Segona, que hi hagi activitat econòmica i que es creï ocupació. I tercera, que hi hagi habitatge. Si Barcelona està una mica millor, això és perquè hem creat activitat econòmica. També hem augmentat les prestacions socials un 30% en els últims tres anys i fem coses que no ens tocaria fer. Hem cobert l’atenció als menjadors escolars, les emergències socials han tingut atenció prioritària, hem intentat buscar les màximes solucions possibles amb els desnonaments, ara farem habitatge de lloguer social… Són mesures a curt i a llarg termini.
Una altra de les queixes dels barcelonins és el preu del transport públic. Es podria haver evitat l’augment de les tarifes?
És difícil d’evitar. L’Estat ha disminuït la seva participació i, en els últims anys de govern socialista i d’Iniciativa, també es va reduir l’aportació de l’Ajuntament. Això ha portat el transport públic de la ciutat a una situació d’un deute acumulat de 560 milions d’euros. En temps de crisi, una solució és l’augment moderat de les tarifes i també la necessitat que l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat hi aportin més diners. Si no és així, anem cap a la catàstrofe del transport públic. Quan alguns partits que han estat governant diuen que no s’han d’augmentar les tarifes, la meva pregunta és: Per què vostè va disminuir l’aportació de l’Ajuntament durant dos anys?
Barcelona també pateix el problema de la contaminació. Es pot frenar aquest fenomen?
Barcelona té graus de contaminació importants quan l’anticicló genera condicions atmosfèriques molt perjudicials per a la ciutat. En els últims 30 anys la situació ha canviat molt. Ha disminuït la contaminació per partícules però és veritat que, segons quines condicions es generen, hi ha graus de contaminació. Per lluitar contra això s’ha de pacificar el trànsit, potenciar el transport públic, anar a peu i en bicicleta i fer una aposta per l’energia elèctrica.
L’altre gran tema de debat és el turisme. La ciutat s’hi està entregant en excés?
No. El turisme és una sort per a Barcelona. Si no fóssim una ciutat turística, ho passaríem molt més malament i la crisi seria molt més gran. Cada cop tenim un turisme de més qualitat. És evident que aquest sector també genera incomoditats, però també llocs de treball. Ens equivocaríem si ens hi poséssim en contra. El que hem de fer és estendre’l per tota la ciutat i que tothom se’n puguin beneficiar.
A mesura que ha crescut el turisme ho ha fet també la polèmica dels horaris comercials. Finalment hi ha hagut acord entre CiU i PP i els comerciants estan satisfets. És la solució definitiva?
És la d’aquest any. Hi ha gent que pensa que això és la solució de moltes coses, però jo no ho comparteixo. Alguns asseguren que obrir els diumenges és com el mannà, però això no és veritat. Veurem què passa i quina experiència en traiem. Crec que aquest és un bon acord, però per a aquest any. Després ja ho veurem.
Els acords de govern havien avançat, fins ara, gràcies al suport del PP. Malgrat aquest pacte pels horaris comercials, sembla que la tendència s’havia trencat últimament. Per què?
Nosaltres estem en minoria i governem amb qui ens dóna suport. Jo he ofert dos cops al PSC entrar al govern i ambdues vegades ho ha rebutjat. En canvi, el PP ha volgut formar-ne part i li he hagut de dir que no, perquè sabia com evolucionaria el clima polític. Amb el PP discrepem en certs aspectes, però és veritat que aquesta formació, en molts temes, ha pres decisions de col·laborar per fer governable la ciutat, i jo li agraeixo sincerament. Què ens passarà a partir d’ara? Doncs és un misteri, perquè entrem en un any electoral i diversos partits estan canviant els seus líders. La situació política actual és complicada.
Veu alguna possibilitat de pactar amb el PSC de Jaume Collboni?
Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactar amb tothom. Però les línies d’actuació ja estan marcades. Aquest any que queda serà d’execució d’un conjunt de mesures que ja estan en marxa. No es produiran gaires canvis.
Fins a quin punt Can Vies i l’auge d’ERC li pot complicar la possibilitat de revalidar l’alcaldia el maig del 2015?
La gent que em vota sap com sóc i no espera un comportament gaire diferent del que he tingut en el cas de Can Vies. Si no és que em coneix poc, i és bo que la gent et conegui. I respecte a Esquerra, què ens passarà? No ho sé, ja ho veurem.
El preocupa la possible atomització del Ple després de les eleccions de l’any que ve?
No em preocupa, però és veritat que segurament hi haurà una certa atomització del vot i apareixeran nous partits que generaran més competència. Això és bo o dolent? D’entrada, crec que el fet que
l’Ajuntament tingui la representació que ha de tenir és bo. I, en segon terme, cal analitzar si això pot perjudicar-te o beneficiar-te. Jo sempre dic que em beneficiarà, perquè si torno a guanyar les eleccions, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern.
Es refereix a Esquerra?
Depèn dels resultats que obtingui cadascú. Pot ser ERC, però també el PSC, perquè en funció de com li vagin les eleccions, la seva actitud pot canviar molt. Però, de moment, el que he de fer és seguir treballant com fins ara per a la meva ciutat.
“Sóc plenament conscient de la situació que estan patint moltes persones de Nou Barris”
Nou Barris és la zona de la ciutat que més està patint els efectes de la crisi: desnonaments, atur, pobresa… Els veïns estan “cabrejats”, en paraules del nom d’una de les plataformes que s’ha format per fer sentir les seves reclamacions. Què els pot dir, alcalde?
Com a alcalde, els puc dir que sóc plenament conscient de la situació que estan patint moltes persones d’aquest districte de Barcelona. Per aquest motiu, estem destinant molts recursos a intentar pal·liar aquesta situació. En aquest sentit, treballem intensament per resoldre els problemes d’habitatge i necessitats d’alimentació, que són essencials per tal que les persones puguin viure amb dignitat. Pel que fa a l’habitatge, s’està fent una important tasca de seguiment i acompanyament a les persones en risc de desnonament. Estem treballant amb els bancs per aturar desnonaments i duem a terme una important tasca de mediació. En relació amb l’alimentació, estem treballant molt intensament, a través de la creació de comissions socials, per detectar possibles casos d’infants que puguin necessitar recursos alimentaris durant el curs escolar. També hem ampliat el reforç en temes d’alimentació i oferta de lleure per als períodes no escolars.
