Artur Mas assegura que el dia 9 de novembre hi haurà “locals, urnes i paperetes” per votar la pregunta acordada des d’un principi. Foto: Jordi Bedos / ANC

“Anem endavant. El 9N hi haurà locals, urnes i paperetes”. Aquest és el missatge que va voler llançar dimarts 14 Artur Mas després d’una nit –l’anterior– plena de desconcert i que va acabar amb el consens polític “esquerdat”, en paraules del president. La seva proposta, el seu pla B davant la suspensió del 9N original per part del Tribunal Constitucional, es presenta com una “consulta anticipada a la definitiva”: unes eleccions plebiscitàries amb una eventual gran coalició sobiranista.

Les reaccions polítiques han estat dispars i variants en els últims dies i ara es busca refer la unitat dels partits sobiranistes davant d’un nou 9N que, en forma de procés participatiu, no és la consulta que s’havia pactat però sí una oportunitat per votar la pregunta acordada –si bé en un marc de participació diferent– i tornar a demostrar la força de la majoria social a favor del dret a decidir –que al carrer es manté unida–.

ELS DETALLS QUE SE SABEN
La nova ‘consulta’ no es farà d’acord amb el decret de la consulta original del 9N, suspès pel Tribunal Constitucional, sinó partint de “marcs legals preexistents de participació ciutadana” competència de la Generalitat. Això té diverses conseqüències, també per al govern espanyol: la possibilitat d’impugnar-la és molt difícil.

Dit això, no hi haurà un cens electoral: caldrà registrar-se personalment amb el DNI al lloc de la votació al moment d’exercir el vot –de manera informàtica per evitar duplicitats–. Ho podran fer els majors de 16 anys residents a Catalunya i també els catalans que visquin a fora però que al DNI hi consti que resideixen aquí. En aquest sentit, no hi haurà vot anticipat però els 15 dies posteriors al 9N es podrà votar si s’acredita que no es pot fer el dia 9, de tal manera que el dia 10 només es donaran els resultats provisionals.

Per poder dur a terme la nova ‘consulta’ es necessiten 20.000 voluntaris –una xifra que ja s’ha assolit en només tres dies d’inscripcions– i es disposarà, com a mínim, de 6.000 meses electorals en uns 600 locals, sobretot instituts públics de titularitat de la Generalitat. També es crearà un òrgan de supervisió que vetllarà per la transparència de tot el procés.

L’ANC i Òmnium s’hi impliquen però exigeixen plebiscitàries

“Donarem suport al 9N però exigim unitat i eleccions. President, convoqui-les, volem votar en els pròxims tres mesos”. Amb aquestes paraules va resumir Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la posició de la seva organització i d’Òmnium Cultural envers el nou 9N durant la nova demostració de força de diumenge passat, amb 110.000 persones concentrades a la plaça de Catalunya amb motiu de l’acte central d’Ara és l’hora.

Després d’uns dies de debat intens sobre quina posició adoptar, les dues organitzacions van deixar clar que donaran suport al nou 9N per “dignitat” però reclamen a canvi les ja citades eleccions plebiscitàries i que es refaci la “unitat per tirar endavant el procés i arribar fins al final”, en paraules de Muriel Casals –una demanda, la de la unitat, que sembla que els partits ja han acatat reobrint negociacions per fer-la possible–.

Ara bé, ni Forcadell ni Casals van parlar –per no trepitjar més ulls de poll– de llista unitària. En aquest sentit, l’endemà la primera va dir a RAC1 que, de moment, ho deixen “en mans dels polítics”.