El passeig de Sant Joan es va omplir a vessar de manifestants a favor de la República Catalana. Foto: ANC (G. Peñarroja)

Arribava envoltada d’un clima d’incertesa. Ningú s’atrevia a assegurar que tornaria a ser un èxit. “La gent està cansada”, s’assumia col·lectivament. Però el carrer, un cop més, va respondre. I la Diada va ser, de nou, un clam independentista multitudinari.

Prop d’un milió de persones –800.000 segons les policies locals, més d’un milió segons els organitzadors– van concentrar-se diumenge 11 de setembre a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga sota l’eslògan ‘Endavant, República Catalana’. Concretament, a Barcelona, on es van concentrar –lògicament– més manifestants, 540.000 persones van omplir el passeig de Sant Joan de ‘batecs’ a favor de la República Catalana, entre ells l’alcaldessa Ada Colau.

Sota un sol de justícia, els manifestants, una vegada més de totes les edats, van intentar executar una performance que, a diferència d’anys anteriors, va ser poc lluïda. Ni la metàfora –milers de punts bategant alhora– ni la música escollida van ajudar a aconseguir-ho. Al final, de fet, el tradicional crit d’independència va acabar funcionant millor, injectant èpica a una concentració que, això sí, va ser menys nombrosa –tot i que igualment multitudinària– que les d’anys anteriors.

Curiosament, la xifra d’enguany –prop d’un milió– s’assembla molt a la d’1,1 milions de persones que van protestar el 2010 per la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, la manifestació ‘mare’ del procés. La d’enguany es presentava com la definitiva, la de la culminació del camí. De fet, molts manifestants van sortir al carrer diumenge dia 11 esperançats que així sigui. “No estem cansats, estem impacients”, deien molts, recordant les cinc Diades massives que han tingut lloc en els últims anys.

“Estem a punt”, clamava el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, en el moment dels parlaments finals. “El procés només pot acabar bé si acaba a les urnes. No dubtem que el Govern i el Parlament sabreu escollir el com i el quan”, afegia. El debat sobre si això s’ha de traduir en un referèndum o en unes eleccions constituents ja ha començat. I, mentrestant, la nova Diada multitudinària ja és història.

 

El pati del Districte s’omple
de música i cultura popular

Nou Barris va viure la prèvia de la Diada d’una forma destacada al pati de la Seu del Districte, que es va vestir de gala per a aquesta ocasió especial.

La tarda del dissabte 10 va arrencar amb l’entrada dels Gegants de Nou Barris a les sis, els quals van donar pas a la hissada de la Senyera i a la interpretació del Cant de la Senyera. Tot seguit, els gegants van tornar a agafar el protagonisme amb el seu ball.

A la segona part de l’acte el protagonisme va ser per a la música. La Societat Coral L’Ideal d’en Clavé, sota la direcció d’Alelí Vázquez; la Coral Canticorum, amb Constantí Sotelo al capdavant; la Banda Simfònica Roquetes de Nou Barris i l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes van interpretar una selecció de peces com ara sardanes, havaneres, pasdobles, clàssiques o jazz.

El centenar llarg de persones que van assistir a l’acte, organitzat pel Centre Cultural ‘Els Propis’, la Fundació PRO-CAT i el Districte, van poder gaudir de la interpretació dels Segadors per acomiadar la jornada.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram