Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de les negociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure des de Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Estic davant del nou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona?
[Somriu] No, està davant del president del grup socialista, que està intentant arribar a un acord perquè la ciutat sigui governable. I això passa per tenir uns nous pressupostos que abordin les prioritats de la ciutat, un pla de govern amb una majoria que el sustenti i un nou executiu que tingui la capacitat, la solidesa i l’estabilitat per fer possible el canvi que la gent va votar el mes de maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entre vostè i Colau. No és així?
No, perquè el pacte no està fet. A hores d’ara no hi ha un acord. I no és fàcil arribar-hi. Barcelona en Comú i nosaltres tenim objectius similars, però la forma, les estratègies per aconseguir-ho, de vegades són molt diferents. Nosaltres ho fonamentem molt en la reactivació de l’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el ‘Barcelona treballa’, vaja.
Exacte. L’objectiu del qual és crear 30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?
Li posaré un exemple. A l’IBI d’aquest any hem introduït una novetat, que si tot va bé s’haurà de complementar amb els pressupostos, que consisteix que els nous emprenedors que s’estableixin a la ciutat paguin zero euros d’impostos el primer any. Ni IVA, ni taxes municipals… I a més tindran la Seguretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es pot aconseguir crear 30.000 llocs de treball? És un càlcul realista?
Miri, li diré que els economistes que ens van ajudar a fer aquest pla ens deien que érem conservadors… I vull deixar clar que no és una promesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius és l’impuls de les polítiques socials predistributives, com introduir una hora més d’anglès a les escoles de primària.
Sí, perquè la lluita contra les desigualtats s’ha de fer sobretot anant a l’arrel, que no és altra que els primers anys de vida i l’origen social i familiar del nen o nena. És en aquest raonament on s’emmarca la mesura de l’hora extra d’anglès. I no és una proposta supèrflua. Una de les causes de la desigualtat que hi ha entre els joves de la ciutat és precisament aquesta: els que saben anglès i els que no. I això determina moltes coses, entre elles les oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?
Sí. El que passa és que de vegades sembla que això sigui incompatible amb continuar donant beques menjador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?
I tant. Una cosa no és incompatible amb l’altra. Sense anar més lluny, tenim un superàvit que jo defenso que s’ha de gastar. No és que siguem rics, però tenim una bona salut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’euros en tres anys a rehabilitar edificis, per exemple?
Sí. Aquest és un pla de rehabilitació a gran escala que hem preacordat amb el govern i que servirà per dignificar les cases i millorar la qualitat de vida de la gent de la ciutat, però alhora reactivarà un sector de l’economia que està molt deprimit: el de la construcció. No es tracta de tornar a posar tots els ous de la cistella a la construcció, però ara està anormalment baixa i cal fer-hi alguna cosa.

Tot plegat només serà possible, però, si finalment arriben a un acord amb Barcelona en Comú. Després de la duresa de les paraules de Pablo Iglesias envers el seu partit, segueix sent tan optimista com dies enrere?
Sí. Ho segueixo sent perquè, si arribem a un acord a Barcelona, serà perquè s’ha fet en clau de ciutat. I així ho he dit des del minut zero. No podem deixar condicionar més del compte els acords que es puguin dur a terme a la ciutat pel context espanyol o català. En la mesura que això sigui així, jo sóc optimista.

I és així?
Tant Pedro Sánchez com Miquel Iceta han desvinculat l’evolució dels possibles acords a nivell de l’Estat dels pactes locals. Entre altres coses perquè tenim força més responsabilitat que la que ha demostrat fins ara el senyor Pablo Iglesias, que, a part de bastant maleducat, està practicant un nivell de sectarisme i d’agressivitat… Però bé, nosaltres no caurem en aquestes provocacions, que a més són bastant infantils, perquè aleshores no faríem res. La nova política consisteix en la capacitat d’acord, no en muntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conseqüències els retrets de “calç viva”?
El PSC sempre ha tingut, des de la seva fundació, sobirania per establir la seva política d’aliances, i no hi pensem renunciar. I la senyora Ada Colau no és exactament Podem. De fet, Podem és la part minoritària de la confluència de Barcelona en Comú. Hi ha un altre partit molt important, Iniciativa, que he de dir que està jugant un paper molt positiu per poder construir aquesta entesa i que és un factor a tenir en compte. Per tant, nosaltres tampoc fem la interpretació automàtica de les bestieses que de vegades diu el senyor Pablo Iglesias amb allò que segurament pensa la senyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat públicament el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez. Això no l’afecta en res a vostè?
M’afecta igual que li pot afectar a ella que jo els demani que votin que sí o que s’abstinguin i que facin el que nosaltres hem fet a València o a Madrid, que és possibilitar governs d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE ja s’ha amenaçat de fer caure si Iglesias no dóna suport a Sánchez.
Jo no ho qualificaria d’amenaça. Perquè em sembla legítim que se subratlli que nosaltres, podent ser tan irresponsables i tan sectaris com el senyor Iglesias i podent fent caure governs sencers, no ho farem. És una diferència de comportament substancial que segur que els ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des de Madrid per pactar amb Colau?
Jo tinc el ple suport del senyor Pedro Sánchez, així com del senyor Miquel Iceta i de la direcció nacional del partit, per arribar al millor acord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que el millor acord possible és el més ampli, pensant en les altres forces d’esquerra, però ERC diu que cada cop està “més lluny” del pacte. Com ho veu?
Això li hauria de preguntar al senyor Alfred Bosch. Però bé, en tot cas crec que el pacte en sentit ampli de les forces d’esquerra és possible. Cadascú el materialitzarà de manera diferent. Nosaltres sempre hem dit que per al PSC l’acord ha de ser global: pressupost, PAM i govern. ERC diu altres coses, la CUP també… Però jo em remeto al que ja hem fet, com per exemple les ordenances. Hi ha hagut grans acords de l’esquerra i, per tant, crec que en podem aconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha posat data límit a l’acord: “no anar més enllà de l’abril”. Tindrem pacte de govern en aquest termini?
Bé, el que hem de tenir primer són pressupostos, i nosaltres volem fer les coses bé i que les nostres prioritats estiguin ben reflectides econòmicament. Però sí, dit això, crec que és raonable que el mes d’abril hi hagi un acord.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram