L’alcaldessa Ada Colau ens rep en un forat d’una agenda que treu fum. Se la veu cansada, però de seguida que comença a parlar demostra que té l’energia i l’empenta intactes. “La ciutadania rebutjarà les candidatures en clau nacional”, afirma en referència a un dels debats del moment. Reivindica la feina feta i es referma en les crítiques al PSC mig any després del trencament del pacte de govern.

Entrem a la recta final del seu mandat. Governar la ciutat ha estat com s’esperava?
Era difícil de preveure que ens tocaria governar, no només una ciutat tan gran i tan important com Barcelona, sinó fer-ho en un dels períodes de la democràcia recent més complicats. Tant pel tema nacional, que ha marcat l’agenda política bona part del mandat, com també pel pitjor atemptat terrorista que ha patit la ciutat en els darrers 30 anys. Han passat coses que eren impossibles de preveure.

Creu que el seu govern ha estat a l’altura de les expectatives que va generar?
Pel que fa a les mesures concretes del programa, ja hem superat el 70% de compliment. Anem a bon ritme. Però és evident que ens enfrontem a temes estructurals que no es poden resoldre en un sol mandat i tenim diferents limitacions, com ara governar en minoria. Això fa que algunes coses no vagin tan de pressa com voldries. I més enllà del programa, hem complert amb el canvi d’agenda. El canvi de prioritats, posar les persones al centre… En poc temps Barcelona és líder en inversió social i transparència a tot l’Estat, ciutat líder a Europa en polítiques de pobresa energètica, ara estrenem l’operador energètic municipal, hem fet un punt d’inflexió en les polítiques d’habitatge…

Ara que parla d’habitatge… Hi ha força unanimitat que és el principal problema de la ciutat. Van ser agosarats amb algunes promeses que van fer?
Sincerament, crec que vam prometre fer el màxim possible i estem complint. Això no vol dir que el problema estigui resolt, evidentment. Venim d’un problema estructural, d’un dèficit de polítiques públiques d’habitatge… Una política que no s’ha fet en 40 anys no es resol en un mandat, però l’important és que s’ha capgirat la situació: s’ha multiplicat per quatre la inversió, hi ha 66 promocions d’habitatge en marxa… Amb dos mandats preveiem doblar el parc públic que ens vam trobar. I la qüestió clau de l’habitatge, els lloguers, depèn de l’Estat.

Fa tres anys, en el seu programa es queixaven que el preu mitjà del lloguer fos de 702 euros i, segons les últimes dades municipals, a finals del 2017 era de 889 euros. La realitat és aquesta.
Totalment. Però nosaltres fem tot el que està a les nostres mans. Hem augmentat les ajudes al lloguer, estem canviant la regulació perquè no hi hagi cap ajuda a la rehabilitació a un privat si no manté els preus de lloguer… Tot el que està a les mans de l’Ajuntament ho estem utilitzant per combatre l’especulació, i estem pressionant per canviar la llei dels lloguers, que és estatal.

Una altra de les seves banderes era la participació, “i en això estan fallant”. Ho deia fa poc Ana Menéndez, presidenta de la FAVB. És així?
El moviment veïnal sempre ens ha de demanar més i, per tant, benvinguda sigui la crítica de la FAVB i de qualsevol altra entitat.

La crítica era dura. Deia que els infantilitzen i que estan farts de gomets.
Suposo que es referia a alguns casos concrets, però segur que la FAVB, i així em consta, valora molt positivament que hem tirat endavant demandes històriques en participació que feia dècades que el moviment veïnal demanava, com ara un reglament de participació. Entenc que la FAVB ens demani més, perquè amb nosaltres ho ha de fer. Sé que a un govern com el nostre se li demana molt més que a qualsevol altre, i em sembla bé.

Sí? Té la sensació que li exigeixen més que a altres governs?
Sí, segur. Perquè venim d’on venim i nosaltres vam dir que prioritzaríem la política per a aquells que més ho necessitaven. I espero i dono per fet que a nosaltres ens demanaran més que a altres. I això està bé.

Els grups de l’oposició també són exigents. Li han retret manca de cintura política per arribar a acords. Què els respon?
Malauradament, la política de partits porta constantment a la crítica, cosa que és estèril, absurda… I la ciutadania n’està farta. Hem de superar la fase de la crítica partidista i centrar-nos en la ciutat i en objectius concrets. Però tot i aquestes dificultats, hem desbloquejat grans temes, com la Model, el pla urbanístic del Barça…

Aquest últim molt criticat per la FAVB i per diverses entitats de la zona.
Molt criticat per la FAVB però també amb molt consens. S’ha guanyat molt espai verd i públic, un munt d’equipaments i s’ha rebaixat l’afectació comercial. I no és l’únic exemple que els volia posar.

Segueixi.
Aquest estiu arriba el metro a la Marina, Glòries i Sagrera s’han reactivat, la cobertura de la ronda de Dalt, l’inici de la pacificació de la Meridiana… I hem fet grans acords amb els grups municipals que vull valorar: el Pla de Barris, un pla de lluita contra les desigualtats… Queda molt per fer i no vull ser autocomplaent, però hi ha un munt d’acords que els partits farien bé d’atribuir-se’ls. Insisteixo, la política no pot reduir-se a la crítica entre partits.

Sembla que prefereix estalviar-se retrets a l’oposició.
Prefereixo no entrar en el pim-pam-pum. La ciutadania n’està farta.

Se la veu especialment molesta amb això.
El que més m’ha decebut d’aquests tres anys és el rol dels partits. S’hauria de reformar el sistema de partits perquè responguin del seu dia a dia a la ciutadania. També per impulsar que l’oposició tingui un paper més constructiu.

Vostè quan feia campanya era molt dura amb el partit que governava… Li havia dit màfia.
Perquè hi ha casos de corrupció que estan als jutjats. No m’ho he inventat jo això de màfia. A CiU li he dit màfia perquè era un partit que, de forma organitzada i estructural, va tenir multitud de casos de corrupció gravíssims.

També havia fet servir el mateix adjectiu per parlar del PSC…
I m’havia referit a casos concrets de corrupció a Ciutat Vella, al Palau de la Música…

I després van governar junts.
Sí. Però nosaltres sempre ens hem centrat en un programa, en acords concrets i a fer que les males praxis del passat no es tornin a produir. El mandat de la ciutadania era diàleg i pacte i la nostra responsabilitat era fer acords. I els hem buscat amb les forces d’esquerres.

Parlant del PSC, ara és molt crític amb vostès. Va ser una decisió encertada trencar el pacte amb ells?
Jo no volia que es trenqués cap pacte. De fet, volia acords encara més amplis amb ERC. Però el PSC ha fet coses molt greus, com abandonar la seva tradició d’esquerres i catalanista i ajuntar-se amb el PP per fer una cosa tan inaudita en democràcia com és intervenir l’autogovern de Catalunya i avalar una estratègia de repressió que ha portat a tenir líders polítics a la presó. El PSC està molt perdut. Amb la irrupció de nous partits polítics fa temps que està desorientat.

Queden 10 mesos per a les eleccions. Fa tres anys va guanyar en 54 dels 73 barris de la ciutat. Es veu capaç de repetir aquests resultats?
L’última paraula la tindrà la ciutadania, però jo aspiro que la gent valori el que hem fet en aquest mandat. Espero, no només reeditar l’èxit que vam obtenir, sinó ampliar el suport per tenir més força per seguir amb l’agenda de canvi.

El 2015 l’onada de Podemos i Pablo Iglesias estava a dalt de tot. Ara sembla anar de baixada…
Més enllà d’això, les pròximes eleccions municipals tindran un grandíssim interès. De fet, ja s’està veient ara, perquè hi ha gent que un any abans ja està en campanya. Tothom diu que la batalla de Barcelona serà emocionant. La ciutadania veu que les ciutats són el lloc per millorar i reinventar les nostres democràcies. Crec que la política municipal en els pròxims anys serà molt més sexi del que ha estat en el passat.

I en aquest escenari, què creu que la pot perjudicar més: una llista unitària independentista o la possible irrupció de candidats estrella com Manuel Valls?
Formen part del mateix. Hi ha partits que creuen que no són prou atractius en termes municipals i tenen la temptació de traslladar el bloqueig viscut a la política nacional a Barcelona. Seria un gran error i els mateixos barcelonins ho impediran. A Barcelona hi ha molt orgull de ciutat i hi ha temes molt importants dels quals parlar. Aquelles candidatures que es plantegin en clau nacional, la mateixa ciutadania les rebutjarà.

A la ciutat hi ha molts temes importants, ara ho deia. Un d’ells és la situació de Ciutat Vella, sobretot dels barris del Raval i el Gòtic. Pateixen problemes lligats al tràfic de drogues i a la pressió immobiliària. Arriben tard amb el pla de xoc pactat amb Trias?
El tema del narcotràfic ens preocupa perquè és molt seriós. Però no hem de permetre que s’estigmatitzin el Raval, el Gòtic i Ciutat Vella en el seu conjunt. El Raval és un barri meravellós, que ha fet una gran transformació. El narcotràfic s’ha d’abordar d’arrel, és un tema internacional que mou molts diners i és competència dels Mossos d’Esquadra. Va més enllà de la ciutat. Estem parlant del Port, de l’aeroport, de xarxes internacionals… La feina d’investigació policial s’ha d’intensificar.

Però l’Ajuntament també té responsabilitats al respecte.
I tant, i nosaltres som a peu de carrer. Cada setmana s’entra en un o dos pisos. Però el problema no s’acaba aquí, perquè tenim una aliança perversa entre narcotràfic i especulació. Tenim desenes de pisos buits de bancs i fons d’inversió. Per això pressionem la Generalitat i l’Estat per canviar la legislació, perquè aquests pisos buits haurien de ser per a lloguer. Nosaltres, amb la Guàrdia Urbana, hi hem posat més hores extres que ningú, amb un cost de 12 milions d’euros. I ara afegirem 116 nous Guàrdies Urbans i la majoria aniran a Ciutat Vella. Ningú pot dir que no hem actuat, però no ho podem fer sols.

Precisament fa temps que els sindicats de la Guàrdia Urbana i diversos partits de l’oposició denuncien que la plantilla del cos és curta. Es parla d’un augment necessari de fins a 500 agents.
Fem més ampliacions que mai, però hem de pensar que venim de la Llei Montoro, que ha restringit competències.

D’acord, però de vegades es té la sensació que tot és culpa de la Generalitat o de l’Estat.
És que l’Estat també ha recentralitzat respecte dels municipis. Però això no és una excusa, perquè nosaltres hem actuat.

Canviem de tema. La unió del tramvia no ha estat possible. Si torna a ser alcaldessa, repensarà el projecte o insistirà a aconseguir-lo?
Estic tan convençuda o més de la necessitat d’unir el tramvia ara que abans. Hi ha més consens que mai: entitats, municipis de l’àrea metropolitana, la Generalitat… Unir els tramvies seria un salt endavant per a la mobilitat de la ciutat. El problema és que l’ERC d’Alfred Bosch va decidir no votar-hi a favor malgrat que ho portava al programa.

Un altre dels grans temes de ciutat és el turisme. “El turisme ens agrada molt”, deia fa dies, afegint, certament, que té efectes negatius. Ha canviat la seva visió respecte d’aquest sector?
Segur que en tinc una visió més completa i l’he enriquit. Ara bé, pel que fa a la idea bàsica, segueixo pensant el mateix i crec que aquests anys al govern ens han donat la raó. Quan vam entrar ens van tractar de bojos per dir que s’havia de regular el turisme i els allotjaments turístics, que estaven descontrolats. Tres anys després, els hotelers diuen que Barcelona és la ciutat que més actua contra els pisos turístics il·legals. Avui ningú discuteix la regulació que hem fet ni les actuacions per tancar els il·legals. El problema no és el turisme, és qui vol especular amb l’habitatge per treure’n beneficis astronòmics amb apartaments turístics il·legals.

Si l’any que ve guanya les eleccions i torna a ser alcaldessa, què és el primer que farà?
Donar continuïtat al Pla de Barris i consolidar polítiques de canvi, com l’operador energètic, per exemple. I impulsar la unió del tramvia i la funerària pública, que han quedat pendents per partidisme.

Estaríem davant del segon i últim mandat d’Ada Colau o n’hi podria haver un tercer?
No he pensat a fer més de dos mandats en cap moment. Ara bé, falten anys… Quan estiguem al final del segon mandat serà el moment de plantejar-s’ho, però ara com ara la idea són dos mandats.

 

“M’han arribat a dir nena
i a tocar-me la galta”

Li han criticat certes afirmacions públiques sobre la seva vida privada i afectiva, algunes en shows televisius…
Crec que cadascú ha de parlar de la seva vida privada, inclosa la seva orientació sexual, quan vulgui, si és que vol, i com vulgui. I això mai no és censurable perquè és una decisió sobirana de cadascú. Anem malament si en una societat democràtica comencem a jutjar les persones perquè parlin de la seva orientació sexual en l’àmbit que sigui.

Com es pren les crítiques que l’acusen de frivolitzar?
Quan ets una persona que té molta projecció pública sempre hi ha algú que et qüestiona per algun motiu.

Però la sorprenen?
Crec que denoten que determinats debats encara no els tenim superats. Hi ha temes que sembla que siguin tabús o que no estiguin totalment normalitzats. S’ha avançat molt gràcies a la lluita de determinats col·lectius, però queda molt per fer.

Ens pot posar algun exemple de la disrupció que s’ha trobat a l’Ajuntament per ser bisexual i d’origen humil?
Quan ets diferent del patró habitual (home, gran, heterosexual i que normalment s’ha mogut en àmbits de poder), incomodes. Quan arriba una dona a l’alcaldia, en aquest cas bisexual, d’origen humil i que no s’ha mogut en els cercles d’elit de la ciutat, es generen disrupcions. Però prefereixo no posar exemples, perquè vull evitar la morbositat.

La regidora Pin creu que explicar aquestes situacions és la millor manera de combatre-les. Fa poc denunciava que era l’enèsima vegada que la tractaven de “noia”…
Sí… [Silenci]. A mi m’han arribat a dir nena i a tocar-me de forma paternalista… Algun gran empresari o algun alt representant institucional que, com que s’incomoda perquè no està acostumat a tractar amb algú tan normal, diria jo, et toca la galta. I tu penses, què està fent?! Què està fent?! Però bé, és una anècdota, i més enllà de l’anècdota no vull alimentar la morbositat.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram