Barcelona ja fa temps que s’ha convertit en una ciutat de festivals. De totes dimensions i estils. Primavera Sound, Sónar, Cruïlla, El Grec, Barnasants, BAM (Barcelona Acció Musical)… són alguns dels noms més destacats que acull la ciutat al llarg de l’any, especialment durant la primavera i l’estiu i que arriben a un total de 150 un cop comptabilitzats tots els estils artístics.

Un dels titulars que els barcelonins poden llegir cada cop que se celebra un festival, especialment els de més renom (Primavera Sound i Sònar), és el que fa referència a l’impacte econòmic que beneficia la ciutat. Però, cap on es dirigeixen aquests beneficis? Com es distribueixen els, per exemple, 117 milions d’euros que deixen el Sónar i el Primavera (65 i 52 respectivament segons un estudi independent de la consultora Carat)?

Tino Carreño, gestor cultural, especialista en gestió i producció d’espectacles i festivals de música i arts escèniques i professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, explica que cal separar les despeses directes i indirectes que aquests festivals produeixen: “A les directes hi hem de comptabilitzar el que es paga als grups segons el seu ‘catxé’, el personal que treballa al festival, les infraestructures llogades, el muntatge, la il·luminació, el so, la comunicació…”, i a les indirectes tot el que afecta “les despeses que els assistents al festival fan en hotels, viatges, restaurants, comerços…”. Carreño també remarca que alguns dels festivals de la ciutat “són un pol d’atracció turística”, amb tots els avantatges econòmics que això també comporta.

En el cas del Primavera Sound, que va acabar fa tres dissabtes, queda clar que el festival atreu, i no només als turistes, ja que enguany ha tornat a batre el seu rècord de públic. Amb un cartell on es podien trobar noms com Arcade Fire, Pixies o Caetano Veloso, ha reunit 190.000 espectadors, 20.000 més que l’any passat, que també havia estat una xifra rècord.

Un dels sectors receptors d’aquests avantatges és el comerç. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, afirma que “tot el que és afluència de gent a la ciutat sempre és positiu”, malgrat que reconeix que sempre “hi ha zones que se’n beneficien més que d’altres”.

Entre el batibull que es crea durant els dies dels grans festivals també hi tenen a dir la seva els veïns. De l’opinió del president de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, es desprèn que no hi ha col·lisió entre els veïns i el públic “perquè la ciutat disposa d’espais que permeten encabir actes multitudinaris sense provocar efectes negatius”. Rabell sí que remarca, però, que “tot té un límit de sostenibilitat”, una afirmació que relaciona amb la “inquietud que ens causa la gestió dels fluxos turístics”.

UNA APOSTA DE CIUTAT

Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament (ICUB), afirma que “Barcelona s’ha convertit en una ciutat de festivals per la manera d’entendre la cultura, de forma lúdica, urbana, festiva i amb un component innovador que atreu públic i talent”. Homs, que explica que l’aposta per als festivals és clara, descarta una bombolla “perquè els festivals reben molt poca subvenció, generen molta activitat i el seu creixement no s’ha produït en un moment de bonança econòmica”.