Té sentit presentar-se a les eleccions espanyoles si ens volem independitzar? Aquesta és una pregunta que segurament molts catalans s’han fet en les darreres setmanes. De respostes, la pregunta en pot tenir diverses, però la realitat és que Catalunya ara mateix forma part d’Espanya i que, en un escenari on tot indica que el bipartidisme espanyol passarà a la història, l’independentisme pot tornar a tenir una nova oportunitat de demostrar la seva força.
A diferència de les passades eleccions plebiscitàries, en aquesta ocasió les dues principals formacions independentistes arriben a la cita d’aquest diumenge per separat. CDC ho fa sota el paraigua de la coalició Democràcia i Llibertat, on també hi ha Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. La coalició té com a cap de files Francesc Homs, mentre que el veterà diputat Carles Campuzano és el número dos. Homs ha deixat clar que Democràcia i Llibertat defensarà “fins a les últimes conseqüències el ‘Sí’”.
Per la seva banda, ERC ha decidit apostar per una cara nova per liderar la seva llista. Es tracta de Gabriel Rufián, membre de Súmate i de l’ANC, que ha saltat a la primera línia política després de convertir-se en l’activista independentista castellanoparlant més conegut juntament amb Eduardo Reyes, el president de Súmate. Rufián està acompanyat de l’històric d’ERC Joan Tardà, que ha afirmat que és l’última vegada que la formació republicana es presenta a les eleccions espanyoles. “És l’última vegada que anem a Madrid. Espanya l’única cosa que ens planteja és la pèrdua de drets i llibertats”, ha deixat clar Tardà.
Democràcia i Llibertat i ERC no ho tindran fàcil per guanyar les eleccions. Segons apunten les enquestes, el PSC i, sobretot, Ciutadans i En Comú Podem també tenen opcions de ser la formació més votada. Aquesta última aposta per l’historiador Xavier Domènech i per la implicació en la campanya electoral que ha mostrat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El partit d’Albert Rivera presenta l’eurodiputat Juan Carlos Girauta com a número 1 de la llista i els socialistes tornen a confiar en Carme Chacón, tot i haver estat molt allunyada de Catalunya en els últims anys.
Qui té més complicat disputar la victòria a les cinc formacions anteriors és el PP. A Catalunya els populars han deixat de ser la referència de l’unionisme i de Jorge Fernández Díaz s’espera que cobreixi l’expedient. Per últim, la lluita de Duran (Unió) se centrarà a no quedar fora del Congrés.
CUP: NO TÉ SENTIT PRESENTAR-S’HI
“No ens presentem a unes eleccions a les quals no ens sentim interpel·lats a fer-ho. El Parlament espanyol no és un marc d’oportunitat per a la consecució de la independència”. Així de clar es va manifestar la CUP el passat set de novembre a Perpinyà durant la celebració del seu Consell Polític, en una trobada que va servir perquè la formació de l’esquerra independentista descartés presentar-se a les eleccions espanyoles del 20D.
Aquell dia la CUP va remarcar que el seu objectiu era centrar tots els esforços dels pròxims mesos “en la construcció de la República Catalana”. Uns dies abans d’aquella decisió, la diputada Anna Gabriel va afirmar, en una conferència organitzada per l’ANC de Gràcia i preguntada per si aquesta decisió podia deixar orfes els seus votants, el següent: “Depenent de què fem el 20D deixaríem orfes els votants? Potser sí. Tampoc no seria la primera vegada. Nosaltres ens presentem a les eleccions municipals des de fa molts anys. La nostra cultura política tampoc no situa als comicis electorals la seva preeminència”.
Per tot això, fa pocs dies la CUP va demanar l’abstenció al seu electorat i ara caldrà veure quina és la seva resposta: si es queda a casa o opta per un altre partit.
