Sandra Gómez, al centre, amb les seves companyes del SESE, després del partit. Foto: Toni Delgado
Per la inventiva i l’afecte de qui els fa, els regals artesanals són únics. I a l’All Star 2025 de la Super Copa, a Cerdanyola, Sandra Gómez (Barcelona, 1999), icona del SESE, n’ha rebut uns quants: dues pancartes, sis acreditacions, una banda i banderoles. La paraula que uneix els objectes és presidenta.
“Ostres, ara mateix no recordo per què li diem ‘presidenta’ a la Sandra… Per què l’anomenen així?”, li pregunta al grup Maria González. Es veu que Gómez és amiga de tothom, sap primícies i és la font d’informació de l’equip.
“La Sandra té molt de caràcter i sempre ho dona tot per la seva gent. És altruista i omnipresent”, assegura González. “Al principi pots pensar que és molt dura, però, quan la coneixes bé, t’adones que és extraordinària. Mai et falla i sempre et vol ajudar”, intervé Laura Hualde.
Dots de lideratge
Les capitanes del SESE són Hualde i Míriam Ferreri, i Gómez també té dots de lideratge. Ha estat capitana en el club en què va començar a jugar a bàsquet amb cinc anys, a l’escoleta. Aquest és el 16è any de la barcelonina a l’entitat de Nou Barris, i també ha competit amb el Basket Almeda, el Bàsquet Femení Sant Adrià i el Draft Gramenet.
Al vestidor del SESE van fer una bona pluja d’idees perquè volien que Gómez els sentís a prop durant el partit de l’All Star, com Míriam Ferreri l’any passat. “Entre totes hem dissenyat les acreditacions i hem preparat tots aquests detalls com si ella tingués un partit polític. Era per fer una mica de broma”, comparteix Hualde.
La icona del conjunt de Nou Barris amb unes pancartes plenes de promeses. Foto: Toni Delgado
Els mitjans són claus
En el programa electoral, desenvolupat en les dues pancartes, Gómez es compromet a repartir croquetes casolanes, oferir una consumició gratuïta al Titus Carpa Badalona o distribuir el millor suavitzant per la roba. Ja a la pista, promet diàleg amb els àrbitres, cometre una falta antiesportiva quan falti un minut… “Sandra, estarem pendents que compleixis les teves promeses electorals, eh”, intervé, divertida, Duna Moreno.
A les bandoles s’hi llegeix “Vota San”, igual que a les acreditacions, en què podem veure una Gómez fent força i l’eslògan de la campanya: “La democràcia és a les teves mans”.
La barcelonina té tantes ganes de reunir-se amb les amigues que, sense adonar-se’n, està a punt d’anar a la grada durant el lliurament de medalles —el seu equip, el vermell, ha perdut contra el blau per 139-128—. “Com em cuiden les companyes… Quines sorpreses m’han preparat! Crec que em diuen ‘presidenta’ perquè intento resoldre els seus dubtes”, destaca, mentre es col·loca una banda al coll. Hi posa “presidenta”. Tot sembla indicar que ja ha guanyat les eleccions…
“La veritat és que soc molt intensa. Menys, però, que abans. Amb el temps, descobreixes que si vas tot el dia traient el fetge per la boca, no arribes a tot, i t’acabes perjudicant tu mateixa”, enraona Gómez.
Està orgullosa que capitans i entrenadors l’hagin votat per jugar el partit de l’All Star. “El curs passat no tenia confiança en mi mateixa i no era perquè no me la donessin. Era cosa meva. I, és clar, no em sortien les coses. Ara tinc més confiança en mi mateixa a dins i a fora de la pista, i més estabilitat laboral. Tot ajuda”, confessa la podòloga. Una icona del SESE.
