Sandor Martín: el camí cap al somni

Sandor Martín durant el combat contra Alberto Puello. Foto: Sandor Martín

Sandor Martín (la Prosperitat, 1993) tenia molt clar que la victòria en el seu 46è combat li canviaria la vida. Entrevista rere entrevista, sempre deia que guanyaria el repte contra el dominicà Alberto Puello al Barclays Center de Brookyln, a Nova York. La matinada del 2 de març a Catalunya, als Estats Units hi estava en joc el cinturó de campió mundial de pes superlleuger. El combat s’havia ajornat dos cops —primer s’havia d’haver celebrat el novembre de 2024 i, després, el desembre— i també havien canviat els contrincants del boxejador del KO Verdun.

Res, però, desconcentrava Martín, que continuava convençut que, tard o d’hora, se celebraria el combat, perquè així li havien promès els promotors. La primera oportunitat d’opositar al títol mundial de pes superlleuger era el seu focus des de l’agost, el mes del seu aniversari —va néixer un dia 22—. “He passat de fer hora i mitja a quatre hores diàries molt exigents. Un dilluns a la tarda fas dotze assalts d’espàrring contra diversos companys donant-ho tot i l’endemà a les nou és moment dels esprints. I sempre vas amb dolors”, li confessava el noubarrienc a Sergio Heredia a La Vanguardia.

La disciplina diària

“Si no creus en tu, mai arribaràs als teus somnis. Sempre he treballat per fer història i ser el millor, i el meu camí és la disciplina diària. Cada nit em fico al llit amb la consciència molt tranquil·la”, proclamava, fa temps, en una conversa amb Línia Nou Barris. Un boxejador ha de buscar colpejar els punts vulnerables i no mostrar-se vulnerable a dins ni a fora del ring.

El de Puello era el seu tercer combat als Estats Units. Abans, el 2021 i a Fresno (Califòrnia), havia guanyat, per decisió majoritària, Mikey García, i contra Teófimo López, el desembre de 2022 al Madison Square Garden, els jutges no el van triar com a guanyador, per molt que Martín hagués controlat el combat.

Visualitzacions

Per això, perquè volia que no hi hagués dubtes sobre el seu triomf, Martín havia visualitzat que el KO podria arribar en dos moments i que era clau aprofitar-los. “Si no s’assoleix el KO, l’important serà guanyar tots els assalts per arribar als punts i tenir avantatge en les cartolines”, destacava en una conversa amb Celes Piedrabuena per a Mundo Deportivo.

Igualtat

Al ring hi va haver un combat força igualat i gran part del públic no va entendre que els jutges proclamessin guanyador Puello, que va rebre dues targetes favorables (115-113 i 116-112), mentre que Martín en va rebre una (115-114). “Gràcies per tot el suport que he rebut. No sé ni què dir. No he vist encara el duel i no soc jutge. El Barclays va xiular la decisió i tothom diu que vam merèixer alguna cosa més, però la realitat és que vaig perdre. Cal treure’s la pols i tornar. En algun moment ho aconseguirem”, va escriure, hores després, a X, l’antic Twitter. I dies més tard, encara va ser més contundent: “Sempre es pot. Ens veiem en el següent capítol. Arribarà”.