Sandor Martín celebra el seu triomf contra Mikey García. Foto: Twitter (@sandormartin)
“En un ring et comportes com ets a fora. El que fas a la boxa és el reflex de la teva actitud i capacitat de superació”, descriu Sandor Martín (Barcelona, 1993). El tricampió d’Europa de pes superlleuger assegura que veient boxejar el nou alumnat del KO Verdrún, el gimnàs familiar en què s’ha criat i s’entrena, pot saber quin és el seu caràcter.
“Al ring treus l’instint que no sols mostrar. La lluita és inherent a l’ésser humà, que necessita expressar-la d’alguna manera. La boxa t’ajuda a superar els teus límits. Per això enganxa tant”, enraona el noubarrienc. El veu com l’esport “més complet” perquè es treballa tot el cos, pot ajudar-te a “evadir-te” de la realitat i serveix per créixer com a persona.
Martín és un etern somiador que no construeix castells a l’aire. Es mou perquè les coses succeeixin. Fins ara no havia tingut l’oportunitat de lluitar als Estats Units i quan l’ocasió va arribar, la va acceptar i va treballar amb l’ajut del seu equip. Va ser el passat 16 d’octubre i va guanyar amb solvència a tot un excampió del món com Mikey García. “No hem obert la porta amb delicadesa, sinó que l’hem tombat d’una puntada de peu. I tant que sorgiran coses més grans”, pronostica.
La reacció del públic
La pressió i els reptes són la seva “benzina”. No hi ha res que el motivi més que tenir el públic en contra. “A la boxa hi ha molta rivalitat, és clar, però la grada pot passar d’intimidar-te, com em va passar amb Mikey García, a reconèixer el teu esforç després. Se’m va apropar molta gent que em demanava fotos, autògrafs… Els va sorprendre el meu nivell”, comenta.
Mai oblidarà com el va rebre Nou Barris després d’una victòria històrica i moltes hores de viatge i cansament. Entre 150 i 200 persones l’estaven esperant per a homenatjar-lo. “Va ser meravellós tornar a casa i que em rebessin com un heroi. T’ho explico i se’m posa la pell de gallina”, descriu, molt emocionat.
“Tenim grans boxejadors i entrenadors, els resultats estan arribant, els gimnasos estan plens, i s’ha netejat la història negra de la boxa. Si sabem treballar-nos l’oportunitat, viurem una segona època daurada d’aquest esport”, pronostica el de la Prosperitat. No recorda el primer dia que es va posar els guants ni en el seu debut en una competició. He estat “un procés natural”. Ha crescut en un ambient de boxa, però ningú el va obligar a practicar-la.
“Sempre m’he visualitzat com a campió del món i un dels millors boxejadors de la història. És la meva meta i m’hi deixo l’ànima”, tanca, ambiciós, Martín.
