Gimnastes de l’AE Nou Barris llegint la guia. Fotos: AE Nou Barris
“Desconec si el nostre mètode és original o no, però realment funciona”, enceta Cristina Guevara, coordinadora de gimnàstica rítmica de l’Associació Esportiva Nou Barris. Cada gimnasta té un sobre amb el seu nom que està guardat en una capsa de sabates que hi ha a classe. “Qui vulgui pot escriure en un paper una frase bonica sobre les seves companyes, les entrenadores… Després la introduirà al sobre corresponent, i en parlarem més tard. És un exercici per treballar l’autoestima i lluitar contra els estereotips que arrosseguem les dones. Si t’estimes, serà molt més fàcil que arribis on vulguis”, amplia Guevara, satisfeta que l’Institut Barcelona Esports hagi editat la Guia sobre equitat de gènere per a entitats esportives, en format paper i versió digital.
“És una guia malauradament necessària i que he compartit i continuo compartint amb persones vinculades a l’AE Nou Barris. L’any 2022 semblava que els cotxes ja volarien i estem fent reivindicacions dels anys 90”, lamenta. Al club tenen una mirada molt àmplia i practiquen cada dia un pla d’igualtat. “Tots i totes anem a l’una i cap a una mateixa direcció. Tenim moltes il·lusions i projectes. El més difícil és desaprendre i canviar mirades i maneres de fer perquè moltes vegades són repeticions i imitacions. No saben què estan dient realment”, precisa Guevara. A la secció de gimnàstica rítmica, com és obvi, utilitzen moltes cançons. Mai, però, cap de sexista.
Des de la senzillesa
Laura Mateo, directora tècnica de l’AE Les Corts-UBAE, ha participat en l’elaboració de la guia, molt treballada, visual, reflexiva i reivindicativa. “Volíem trobar un camí per explicar de manera senzilla coses que s’han de canviar costi el que costi. És difícil, però l’objectiu és que hi hagi un dia que es vegi que un esport pot ser practicat per qualsevol. No n’hi ha de masculins ni de femenins”, argumenta.
Afortunadament, el cas de Mateo és cada cop menys comú. Ha practicat molts esports i fins que tenia més de 20 anys no es va iniciar al futbol sala. No va ser una elecció personal, més aviat van ser les circumstàncies. “De petita no hi havia cap nena que jugués a futbol al meu col·legi i tampoc hi havia possibilitats de fer-ho al meu barri si eres una noia. És vital que els nens i les nenes puguin triar la disciplina que vulguin i és el que fem a l’AE Les Corts-UBAE”, amplia.
“El més difícil és desaprendre i canviar maneres de fer que no s’han pensat”
Per a Mario Núñez, president del Cerdanyola Club d’Hoquei, l’esport no té gènere. Ells i elles són igual d’importants a l’entitat que dirigeix. “Quan vam entrar a la junta, vam potenciar el primer equip femení, era petit, i el vam impulsar i vam guanyar la Copa de la Reina. Amb la crisi de 2008 vam començar a treballar la base i, a poc a poc, ens hem nodrit de jugadors i jugadores de Cerdanyola. De casa. És la nostra essència”, celebra.
Al Cerdanyola Club d’Hoquei el pla d’igualtat és un fet des de fa anys. Pura normalitat. “Hi ha entitats on les esportistes tenen els pitjors horaris d’entrenament per decret. Aquí ho parlem tot sempre i les jugadores del sènior van decidir exercitar-se més tard perquè algunes no podien arribar abans per la feina”, explica Núñez.
“El sènior masculí i el femení juguen els diumenges a les 17.45 hores, i s’alternen els horaris d’entrenament perquè no sempre sigui el mateix grup qui s’exerciti a les 10 del vespre”, intervé Judith Gonell, secretària del Nou Bàsquet Olesa. “Per a nosaltres tots els nostres equips tenen la mateixa importància i quan parlem i escrivim comunicats intentem sempre utilitzar un llenguatge inclusiu perquè tothom hi estigui inclòs”, amplia.
El desconeixement
“Guardaré i compartiré la Guia sobre equitat de gènere per a entitats esportives. Les esportistes tenen un camí molt més difícil i a la societat hi ha molt desconeixement. L’altre dia, veient el sènior femení, a un noi que venia d’un altre poble el va sorprendre que les noies tinguessin un joc tan físic”, tanca Gonell.
