La festa de l’ascens a Preferent de l’EE Guineueta

“M’he compromès amb l’equip i em deixo l’ànima ajudant-lo com puc. Somio a jugar amb les companyes. Amb la gran majoria encara no ho he pogut fer”, confessava Sílvia Comitre, una de les dues capitanes de l’EE Guineueta. Té el menisc trencat, acumula dues operacions en dos anys i demà n’afrontarà la tercera. “Els metges intenten salvar el menisc cosint-lo i es trenca quan estic a punt de tornar. Si me’l treuen, estaria llesta per a la pretemporada. Si repeteixen el mètode, potser per Nadal”, relatava. Salvar el menisc li donaria més qualitat de vida, però “ara mateix prefereixo que me’l treguin i jugar abans”. Conviu amb el dolor.

“Hi ha gent amb malalties greus. Jo no tinc excuses per sentir-me malament. Continuaré lluitant”, enraonava Comitre, just abans que li llencessin un cub d’aigua a sobre. A la megafonia sonava la sintonia de la mítica sèrie Oliver y Benji. Feia una estona, en concret des de les 11.40 hores, que el grup sabia que havia ascendit a Preferent perquè el CE Anoia, contra qui necessita un empat per assolir l’objectiu, no es presentaria al matx. El 29 de maig de 2022 ja és una data històrica per al club i el barri. Una jornada molt especial amb el públic fent-li el passadís a les jugadores, tothom saltant amb We are the champions o Bailando te conocí, la cançó favorita del grup, tandes de penals…

“M’emociona haver trobat una família tan maca com aquest equip tan lluny del meu país, que tant enyoro”, s’obre la mexicana Isa Cabrejas, de somriure contagiós. Va començar a jugar a futbol amb sis anys: “A la meva època, a Mèxic després de la universitat no tenies gaires opcions de continuar jugant. Ara està canviant la mentalitat i persones que no volien a les noies al futbol ja els sembla bé. Fa més de cinc anys que es va crear la lliga professional… Em sento molt orgullosa d’aquest creixement”.

L’Ainara Izquierdo està gaudint del millor regal de la seva vida: “Fa menys d’un any que jugo a futbol i que ja em convoquin amb el primer equip és increïble. Si, a més, ho fan el dia del meu 17è aniversari i guanyem la Lliga ja… Em quedo sense paraules”. Izquierdo té un discurs madur: “Aquesta temporada he après que l’experiència és un grau, però que, amb passió i tenacitat, tot és possible”. La inspiració d’aquesta cinturó negre de karate sempre serà el seu avi, en Casi [Casimiro], a qui porta al cor: “A ell li dec el meu amor pel futbol”.

12 equips femenins

L’avi, en aquest cas l’Antonio Gómez, un dels fundadors de l’EE Guineueta, és també la gran inspiració per a la Meri Gómez, jugadora i gestora de comunitats, i que entrena el juvenil A femení amb el seu pare, el Toni, exjugador de l’entitat. “Des de ben petita he viscut des de dins el club, des que el camp era de terra i jo no jugava perquè no hi havia equips femenins. L’any 2012 em van trucar perquè es creava un juvenil i ara hi ha 12 equips de noies”.

Gómez desprèn empatia i lideratge, i té molt clar quin vol que sigui el seu futur a l’entitat: “Si em donen l’oportunitat, continuaré aquí jugant, entrenant o fent el que sigui fins que em jubili! M’omple veure la pinya que som dins i fora del camp”.

També hi ha molta comunió amb el públic, i un dels aficionats més fidels és el Kevin López, entrenador al club d’un benjamí i d’un aleví femenins. No s’ha perdut quasi cap partit del primer equip femení. Té carisma i gens de vergonya: “A la grada sempre estic cantant o tocant el bombo perquè aquest grup es mereix tota la nostra energia. Han fet una temporada increïble malgrat moltes dificultats, com les lesions i la covid. Contra el CF Solsona perdíem 1-2 en el minut 86 i vam guanyar 3-2. Com diu la cançó… ‘Guineueta, t’estimo. Amb tu jo estaré en els bons moments i en els dolents també'”. Més que cantar-la, l’ha recitat com si fos un poema.

Molt emotiu és també el discurs de l’Aarón Moreno, el tècnic del primer equip, que admira les seves jugadores: “Vam anar al camp del CE Anoia amb 11 jugadores del sènior i una juvenil. Moltes estan estudiant i no és fàcil… Hem patit en alguns partits i, sobretot, contra els equips de la zona baixa”.

El pròxim curs

Moreno i el seu cos tècnic ja preparen el pròxim curs a Preferent per millorar un equip que “ja és molt competitiu”. “Hem parlat amb algunes jugadores, que ja saben que es quedaran i, ben aviat, ens reunirem amb la resta. Farem fitxatges”, avança.

Ningú dubta sobre la continuïtat de l’Evita Díez, que renovarà tan de pressa com quan va fitxar. “Quan la Nerea va marxar del Levante Las Planas em va trucar perquè m’incorporés a l’EE Guineueta i jo amb una amiga com ella me’n vaig a la fi del món. Li vaig dir que sí. L’entrenador li va comentar que em trucaria per conèixer-me una mica abans”, recorda, divertida. “Ens mereixem una festa així després de tants contratemps”, afegeix.

La gestió dels cops defineix la Nerea Gómez, l’altra capitana de l’equip. Fa un mes que es va trencar els lligaments creuats i, després de l’operació, que no serà fins al setembre, trigarà entre sis i nou mesos a recuperar-se. “M’ha arribat al cor que l’equip m’hagi fet un vídeo per donar-me suport. La Silvia Comitre és qui més m’anima. De fet, em va escriure una carta en què m’assegurava que estarà al meu costat durant tot el procés. Ella, que fa dos anys que està lesionada!”, agraeix.

Gómez fa una pausa i mira a la seva mare, a la Trini: “M’ha dit que mon pare, el Pedro, ho celebra al cel. Ell sempre m’acompanyava al futbol. Estava sempre amb mi. Li dedico aquest ascens sobretot a ell”.