AE Nou Barris

Foto: AE Nou Barris

Hi ha persones tan màgiques que contagien tant la seva passió que t’entren ganes de provar un esport que mai t’has plantejat. Les barcelonines Laura Molina (1993), Rocío Molina (1994) i Núria Gómez (1996) són entrenadores de gimnàstica rítmica a l’Associació Esportiva Nou Barris, Premi Dona i Esport al Club Esportiu.

Rocío, l’amor molts cops és un procés, però… Saps, més o menys, quan et vas enamorar de la gimnàstica rítmica?
ROCÍO MOLINA: Vaig començar amb 4 anys amb una entrenadora increïble i aquest esport em va fascinar tant que només l’he deixat tres temporades, i per la universitat. Aquest any soc entrenadora i gestora de continguts, la responsable de les xarxes socials. Qui entri al nostre Instagram (@ae_nou_barris) veurà les activitats que fem (dansa urbana, parkour, skate roller, kick boxing, gimnàstica rítmica…), però, sobretot, que som una entitat on primen els valors, el sentiment de pertinença i d’equip.

Quantes persones vau anar a la gala dels Premis Dona i Esport, al Saló de Cent, el passat 1 de desembre? Sou una família!
ROCÍO: Tots i totes som l’AE Nou Barris i hi vam convidar tothom: familiars, excaps, excoordinadores, usuaris i usuàries… Hi vam portar l’afició perquè som una pinya! Som un club molt i molt familiar. El Premi Dona i Esport és una gran manera de celebrar el nostre 40è aniversari.

Al vostre president, Gil Modroño, li tremolava tot el cos mentre llegia el seu discurs. Nervis d’orgull. “En un moment d’empoderament de la dona, aquest reconeixement és tot un honor per a nosaltres, que sempre hem treballat des de i per a la igualtat”, va ressaltar.
ROCÍO: Es desviu per l’associació, és pròxim des del primer moment, com si et conegués de tota la vida. Fa moltes coses i és a tot arreu. Tots i totes ens hi deixem l’ànima.

Núria, què és el que creus que més t’ha ensenyat la gimnàstica rítmica?
NÚRIA GÓMEZ: Sobretot molts valors. La gimnàstica rítmica va molt més enllà de l’esport. És una amistat infinita.

És una disciplina extremadament exigent.
NÚRIA: Sí, però sempre dependrà de la teva mirada. En un minut i mig mostres el treball de mesos, i en aquest sentit potser sí que és un esport injust. Jo no exigeixo a les meves nenes ni resultats ni tenir certes condicions. Només vull que donin la seva millor versió i que cada dia se superin físicament i mental. La vida és un repte continu!

“La gimnàstica rítmica va molt més enllà de l’esport. És una amistat infinita”

Com formeu en una societat tan competitiva?
NÚRIA: Mai parlem de competició, només ho fem de moments compartits amb les amistats amb l’excusa de la gimnàstica rítmica. Ens vam fer unes samarretes per a les competicions amb el lema Nou Barris, al tapís a gaudir! És un resum molt gràfic de l’objectiu: gaudir tot el dia de les proves, de compartir temps i espai, jugar, ballar les cançons d’altres nenes que estan competint… Gaudir és sempre la clau.

Amb la gimnàstica rítmica us sentiu més nenes que mai?
LAURA MOLINA: Quan feia gimnàstica rítmica era molt vergonyosa i quan l’entrenadora ens posava música perquè balléssim… Ni em movia! Ara les tres posem música i ens tornem boges! Com a entrenadora estic gaudint més de la gimnàstica rítmica que com a gimnasta. Aquest és el meu món. Espero poder-m’hi dedicar tota la vida.

ROCÍO: Quan la mainada està trista, la intentem animar fent ximpleries.

NÚRIA: Totalment d’acord! Amb 18 anys, quan vaig començar a treballar, tot em feia molta vergonya. Als meus inicis com a entrenadora volia que em veiessin com una professional increïble i seriosa. Ara em sento molt més còmoda i soc qui comença a fer bromes perquè el grup s’ho passi bé. La diversió i l’aprenentatge són totalment compatibles.

LAURA: A les tres la gimnàstica rítmica ens fa oblidar, encara que sigui una estona, els problemes de fora. Aprofitem el temps al màxim per a fer coses a l’AE Nou Barris. Que només tenim cinc minuts? Doncs 5 minuts!

La gimnàstica rítmica és viure la música.
ROCÍO: En part sí. És un esport en què es treballa a partir de la música, que és fonamental, el fil conductor. És un exercici, però també ball, dansa… Hi ha elements com la cinta, la corda o la pilota, és coordinació, flexibilitat, força, resistència… És un esport molt complet i que nosaltres treballem sempre des dels valors, com la companyonia, el respecte, la generositat, la igualtat, la tolerància, els hàbits saludables… Com deia la Núria, la gimnàstica rítmica és amistat i competir d’una manera més lúdica. Els intentem transmetre que visquin la música i el ball, que expressin què estan sentint. És molt bonic fer-ho, eh! Molt!

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram